Vox, només als diccionaris

Per Iván Martos Aguilar

 

Aquest 6 de desembre hem viscut escenes desagradables a Terrassa. El partit ultradretà Vox, crescut des del resultat electoral a Andalusia, va anunciar un acte a Terrassa en suport a la Constitució, el mateix dia del seu aniversari. Inicialment tenien la voluntat de fer-ho al Raval de Montserrat, davant de l’Ajuntament, però el govern municipal els ho va prohibir. Finalment van convocar l’acte a la Plaça Primer de Maig, al barri de Sant Pere Nord.

La primera reflexió hauria de ser sobre la impunitat de la qual gaudeix un partit radicalment contrari a la democràcia i als drets humans. No normalitzem aquesta situació. No normalitzem aquest partit. Tenim clar, vista la història recent, quin és el perill de permetre actituds i discursos clarament intolerants, agressius i generadors d’odi?

Vox menteix quan diu que celebra la Constitució: l’any 1978, l’extrema dreta s’hi va oposar, i continuen oposant-se als drets reconeguts. No tenen legitimitat per parlar de democràcia, Constitució o drets. L’extrema dreta, de forma oportunista, intenta treure rèdit del descontentament, les desigualtats i les situacions injustes provocades per la crisi capitalista. Però menteixen: no volen solucionar els problemes socials, ans al contrari. Defensen a les elits i oligarquies del país que ens exploten i roben, mentre fomenten la por, l’odi, la crispació, l’enfrontament i la tensió de la societat, fent que es culpabilitzi a altres persones que també són víctimes. Volen dividir-nos i enfrontar-nos per qüestions identitàries i supremacistes.

La Plataforma Antifeixista va convocar alhora una manifestació en contra d’aquest acte. Els i les comunistes hi hem donat suport i hi hem participat, com no pot ser d’una altra manera. Crec que val la pena reflexionar sobre com combatre el feixisme.

L’acte realitzat per Vox, amb el seu secretari general, ha tingut una participació molt minsa i buscava la provocació per obtenir la publicitat que no podrien aconseguir de cap altra manera. Realitzat a la plaça Primer de Maig, símbol del moviment obrer, han aconseguit el que buscaven: publicitat extra a un acte minoritari i marginal, on deien defensar la Constitució quan realment trepitgen tots els drets socials i econòmics que hi són reconeguts.

No es pot caure en les provocacions de l’extrema dreta. Alguns sectors de manifestants s’han deixat endur per l’estratègia buscada per Vox: que es criminalitzés l’antifeixisme i que es victimitzés l’extrema dreta. Els aldarulls han tingut la reacció d’una càrrega policial, amb diversos ferits. El barri de Sant Pere Nord no mereixia viure aquest episodi de violència i aldarulls. És necessari solidaritzar-se amb les persones ferides i amb els veïns i veïnes del barri, per les destrosses innecessàries ocasionades, els aldarulls i la tensió que cal rebutjar.

Cal maduresa en certs sectors. Com deia, no es pot caure en provocacions, ni tampoc en insults i ofenses cap a altres pobles (Espanya, o “els espanyols”…). No s’ha de confondre ser antifeixista amb ser processista. Això reforça i retroalimenta el discurs de Vox. No deixem a la nostra gent, la gent treballadora, en mans dels enemics de la democràcia i dels nostres drets. El nostre poble se sent català, espanyol o d’altres nacionalitats, i s’ha de respectar. Hem de fugir de les divisions identitàries i nacionalistes i dels insults i ofenses cap a qui parla una altra llengua o té uns orígens o sentiments nacionals diferents als nostres. No s’han de donar armes a l’extrema dreta. Podem tenir diversos orígens o ser de diferents pobles, però tots i totes, a Terrassa, a Sevilla, a París, a Caracas, o a Rabat, ens uneixen els mateixos anhels: la llibertat, els valors democràtics i la necessitat de tenir una vida digna.

Ens cal unitat antifeixista. I aquesta unitat ha de ser inclusiva, mestissa, pacífica i amb la clara voluntat de ser massiva i plural. Cal fomentar la unió fraternal i solidària dels pobles i la ciutadania. S’han de denunciar els tics feixistes, supremacistes i d’odi, vinguin d’on vinguin. S’ha de combatre i plantar cara al feixisme treballant des de les arrels dels problemes socials als nostres barris: la degradació de l’entorn; la falta d’equipaments, inversions, infraestructures i serveis; les retallades, la carestia de la vida; les desigualtats, la falta d’oportunitats, l’atur i la precarietat. No estem condemnats i condemnades a no poder canviar les coses: les darreres setmanes hem vist mobilitzacions dels metges d’atenció primària, del sector de l’educació pública, dels funcionaris i dels pensionistes, en defensa de la renda garantida de ciutadania, contra la violència a les dones, per l’augment dels salaris, i d’altres reivindicacions socials necessàries… Aquest és el camí: enfortir els espais de convivència, socialització i lluita, com els sindicats, les plataformes socials, les associacions de veïns o les diverses entitats que treballen per la millora dels nostres barris.

Una Respuesta a “Vox, només als diccionaris”

  1. Hace ya bastantes años (en la actualidad tengo 75 años)que me quedó muy claro que sólo hay dos clases de personas, los que trabajamos para ganar el sueldo y los que viven del sudor de los demás. Mientras no tengamos esto claro, vamos de culo.
    Salud y República.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *