Cuba i el bloqueig. Evelina Torres, dirigent sindical cubana, visita Gal·les

Per Marc B.

Imatge que encapçala l’article: Londres, reunió de delegats sindicals tant de Cuba com del Regne Unit. Va ser l’esdeveniment principal de la Conferència “Unions for Cuba”, celebrada el dissabte 2 de novembre.

Evelina Torres Acosta, secretària general del Sindicat provincial (Guantánamo) de Treballadors de la Salut de Cuba, visitava Swansea (Gal·les) el passat dimarts 5 de novembre. L’esdeveniment l’organitzava la branca gal·lesa del sindicat Unison en coordinació amb la campanya «Unions For Cuba», i posava fi a mitja setmana de xerrades per part de coordinadors i líders sindicals tant de Cuba com del Regne Unit a diferents ciutats del territori britànic. La meva feina, que consistirà en fer d’intèrpret entre l’Evelina i el sindicat, em permet conèixer-la dins i fora de la seva intervenció oficial.

L’Evelina és part del cos d’infermeria d’un hospital a la regió de Guantánamo. De primera mà descriu com es viu la intensificació recent del bloqueig per part de la gestió Nord-Americana de Trump, fent èmfasi en l’onada d’amenaces econòmiques a aquells països i empreses que estableixin acords amb Cuba. És així com diversos contractes d’aprovisionament de medicaments bàsics han estat cancel·lats, explica l’Evelina. Per exemple –continua dient–, ara mateix trobem a faltar quasi dos-cents lots d’aspirina que fins ara eren proporcionats per empreses alemanyes.

Per tant, l’accés a medicaments com l’aspirina s’ha hagut de reservar allà on son integrants indispensables del cos terapèutic d’una malaltia ja diagnosticada. En aquells casos lleus o de medicina preventiva sense diagnòstic, es fa ús de medicina tradicional basada en concentrats d’herbes medicinals presents a l’illa. L’Evelina confirma que el govern cubà ha establert plans per coordinar la síntesi i distribució d’aquelles medicines que més necessàries. Tot i així, afegeix, encara no és suficient.

La Xina és un dels països amb els que Cuba manté una intensa relació comercial i d’intercanvi tecnològic. Ha estat la potència xinesa qui ha facilitat a l’illa l’adquisició d’una nova flota de busos de transport públic, a més d’una significativa inversió en infraestructura ferroviària. També ha estat la Xina, que recentment s’ha convertit en referent internacional en tecnologies d’energia solar, qui ha instal·lat plaques solars a diversos hospitals de l’illa –el de l’Evelina n’és un exemple. L’Evelina descriu com processos d’alt requeriment energètic com l’autoclavatge (procés d’esterilització de material sanitari a partir de la calcinació del material orgànic fent ús de forns d’alta pressió i temperatura) ara són alimentats per aquestes plaques, la qual cosa suposa un estalvi energètic significatiu a l’illa, on el subministrament de petroli d’aquest últim mes de setembre ha estat bloquejat per l’acció d’Estats Units. Tanmateix, l’Evelina lamenta que la Xina es troba molt més lluny que Europa i el transport de béns i comerç és més costós i lent. També recorda que les empreses xineses han estat l’objectiu principal de les sancions dels Estats Units a causa de la guerra comercial entre les dues superpotències, i això ha obstaculitzat la fluïdesa del comerç.

Inevitablement, la inestabilitat ha afectat el sector del turisme, sobre el qual Cuba basa una part important de la seva activitat econòmica. Des de la renovada intensificació del bloqueig s’han donat nombroses cancel·lacions tant de contractes de vol com d’estades de creuers del Carib a l’illa.

L’Evelina finalitza la xerrada apuntant la necessitat d’enfortir els lligams de solidaritat internacional entre els pobles. De la necessitat d’enfortir el moviment sindical i la consciència revolucionària per poder seguir el camí històric de la humanitat cap al socialisme. Cuba afronta el que podrien ser uns anys especialment difícils, segons afirma l’Evelina, però Cuba ha resistit, resisteix i resistirà.

Acabada la xerrada, continuo amb ella per ajudar-la a conversar amb els diferents assistents. És llavors que em comenten que el dia abans, a Cardiff, l’Evelina comprovava intranquil·la que hi havia gent vivint al carrer a menys de deu graus de temperatura. Ens explica que la planificació i els programes socials d’habitatge del govern cubà, que s’encarrega de construir i administrar les finques, asseguren que cada família tingui una casa on viure que es compra a l’estat per un preu molt assequible. És, però, difícil emancipar-se com a jove solter sense fills –em respon en preguntar-ho– perquè no s’inclou dins del programa i viure conjuntament amb pares i avis per cuidar-los forma part de la cultura de l’illa.

És la primera vegada que l’Evelina viatja fora de Cuba; el sindicat li ha pagat el viatge. D’altra manera seria massa costós, segons explica: les vacances normalment les fa anant de visita als diferents racons de l’illa.

***

La visita de l’Evelina es deu a una llarga relació d’amistat amb el sindicat gal·lès. Durant el període especial cubà, en plena intensificació de l’aïllament internacional arran de la caiguda de la URSS, es va articular una campanya internacional de solidaritat cap a l’illa. Roger Bevan, treballador de seguretat i sindicalista a l’Unison gal·lès, va ser un dels voluntaris que va marxar a Cuba. Encisat per la calidesa i el compromís col·lectiu del poble cubà, tal i com diria ell, va decidir quedar-s’hi per estudiar i establir contactes de solidaritat. La connexió amb Cuba es va estrènyer i una jove infermera i recent membre sindical a Guantánamo, Evelina, va conèixer el Roger i, amb ell, Unison. Roger va morir el 2016 a causa d’un accident de trànsit i, en la seva memòria, es va erigir el Roger Bevan Memorial Fund amb l’objectiu d’honorar i continuar la feina de col·laboració i solidaritat internacionals.

El passat dijous 7 de novembre, la seu de les Nacions Unides comptava cent-vuitanta-set vots a favor d’aixecar l’embargament a Cuba, amb tres vots en contra emesos pels Estats Units, Israel i Brasil. Malgrat l’aparent bona intenció internacional, les resolucions de la ONU mai han posat fi a un bloqueig que, amb l’objectiu de derrocar l’ordre socialista a l’illa, posa en greu perill la vida de milions de cubans.

Sis dècades justes des de la revolució de 1959, el Partit Comunista de Cuba encara governa l’illa. Malgrat l’ininterromput bloqueig, d’entre la llista d’assoliments del poble cubà s’hi compten l’establiment d’un sistema sanitari que, mitjançant l’anomenat “Programa Integral de Salud”, ha establert nombroses de missions de col·laboració internacional a països de menor desenvolupament econòmic; l’erradicació de la malnutrició infantil a l’illa, que malauradament contrasta amb els alts nivells presents als països veïns de l’Amèrica Llatina i el Carib; i una de les esperances de vida més llargues de tot el continent, inclosa l’Amèrica del Nord.

Tota la solidaritat amb la lluita del poble cubà.

Evelina Torras, del sindicat cubà, i Dominic MacAskill,
organitzador regional del sindicat d’Unison de Gal·les.
Seu d’Unison a Swansea.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *