Com està el pati!

Per Pedro Jesús Fernández

Són moltes les persones i també els col·lectius socials que afirmen que a Catalunya així no podem continuar. És evident que hi ha a qui li va bé viure instal·lat en aquesta incertesa i desgovern, com també ho és que hi ha organitzacions polítiques que només pensen i actuen en clau electoral, i anteposen l’interès partidista al bé general i el benestar de les persones.

Mentrestant, la dreta i l’ultradreta cavernícola i ultramuntana alimenten i atien l’espantall dels fantasmes més catastrofistes i destructius que mai haguessin imaginat com a conseqüència dels acords signats pel PSOE i Unidas Podemos per poder governar a Espanya i obrir una porta al diàleg amb Catalunya. El govern de Pedro Sánchez, segons les forces troglodites, vol trencar Espanya i a més portar-nos a la misèria econòmica a tots els espanyols si aconsegueix aprovar els pressupostos generals de l’Estat amb els vots d’ERC. Ara bé, el que en realitat preocupa a les forces polítiques reaccionaries és perdre els seus privilegis heretats de la dictadura feixista.

A Catalunya el president vicari dóna la legislatura per acabada acusant a ERC de deslleialtat després del vergonyós espectacle que es va viure fa uns dies al Parlament on el president Torra es va sentir traït i humiliat, segon ell, pels seus socis d’ERC. Ara ens trobem amb un calendari força complicat, ja que l’aprovació dels pressupostos  es barreja amb la campanya electoral d’unes eleccions catalanes anunciades però no convocades i les organitzacions polítiques tindran que filar molt prim per evitar ser acusades d’obstaculitzar l’aprovació d’uns pressupostos, tant d’Espanya com de Catalunya, que diuen podrien solucionar alguns dels problemes enquistats durant molts anys i que, en un i altre cas, necessita del vot favorable d’ERC.

A Catalunya la legislatura ja no té més recorregut, segons reconeix el mateix president vicari, però sense ERC al govern la responsabilitat de tirar endavant els comptes va pesar més que la ràbia de Torra, que s’ha quedat amb el cul a l’aire després de la humiliació que va patir pels seus socis independentistes. La lluita caïnita entre les forces independentistes és molt més que evident. Mentre hi ha qui aposta pel diàleg, altres prefereixen la confrontació, encara que només serveixi per desgastar la nostra institució, per no parlar dels molts problemes pendents de solució i que afecten a la majoria de la societat catalana per la inacció del govern.

Així les coses, a Catalunya i a Espanya vénen temps convulsos i ningú sap el que podrà passar, no només perquè ningú té cap bola de cristall, sinó també perquè ens tenen acostumats a viure una paròdia que mai s’acaba. O, com diem molts, a dalt d’una muntanya russa emocional.

A Badalona la situació també s’està complicant. El govern format per PSC i En Comú Podem no aconsegueix trobar els mecanismes necessaris per posar en marxa una administració desorienta i desmotivada des de fa molts anys. I això suposa la impossibilitat de solucionar vells problemes que afecten a molts badalonins i badalonines. I tot a la vida té uns límits i ja no es pot ocultar el malestar entre el veïnat, que no entén les raons d’aquesta inoperància.

Davant d’això, el PP ha demanat als independentistes que s’uneixen a una possible moció de censura liderada per Garcia Albiol mentre que Guanyem proposa un nou govern de concentració presidit per Dolors Sabater. Tant el PP com Guanyem obliden que, en bona mesura, la situació de paràlisis del nostre ajuntament ve de molt lluny i es va agreujar durant els mandats d’una i altra organització. El PP va posar l’administració local al servei dels seus interessos partidistes i Guanyem va ser incapaç de reconduir la situació i reformar una administració que grinyolava per totes parts.

Tanmateix, és cert que cal aconseguir un govern més fort i això passa per l’entrada d’ERC al executiu i, sembla ser, que -malgrat les resistències d’alguns- a  amb aquesta idea s’està treballant. De fet, mentre que PP i Guanyem fan una oposició aferrissada, els d’ERC sempre intenten buscar punts de trobada amb el govern per trobar la millor solució a alguns dels problemes. Mentre, segons l’oposició, la situació és insostenible i cal un gir inajornable per sortir del col·lapse actual, el govern actua, encara que massa lent, i intenta solucionar problemes heretats dels anteriors governs.

Ens agradi més o menys, el que és cert és que tant a Catalunya com a Badalona el bon govern està en mans de les forces progressistes i no del lideratge de personatges il·luminats i salvapàtries.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *