L’ecologisme, a la primera línia de la lluita comunista

Per Antoni Montserrat

“El PSUC és un partit ecologista 

 El PSUC és un partit ecologista, no solament perquè ja a Marx la natura i l’home eren més  enllà de tota alienació les dues úniques fonts de riquesa, sinó perquè ara entenem que el nostre destí   està lligat a la comprensió que la humanitat forma part de la pròpia  natura i que ha de respectar certs principis. Entre ells, la conservació de la natura, i per tant la lluita contra el canvi climàtic i l’assumpció del caràcter limitat dels recursos de la Terra. Això imposa acceptar el decreixement com a criteri de fons d’ús de determinats recursos naturals si volem precisament que la humanitat desenrotlli plenament les seves  capacitats de creació, de desenrotllament cultural i científic. La forma com entenem el  treball sota el capitalisme, creador de plusvàlua, de valor de canvi, ha de donar pas a una societat en què els valors d’ús siguin el criteri bàsic. Per tant, reciclatge, fonts d’energia renovables, organització cooperativa, funcions de cura i sobretot desenrotllament de l’art, la ciència i la cultura prenguin el seu ple sentit ja no sotmesos al criteri del benefici”.

Així ens definíem al nostre XVII Congrés, el 2017. I tot el que s’hi va dir s’ha confirmat amb escreix. Com va dir Marx, va formular Engels i va recollir Rosa Luxemburg, estem davant del dilema socialisme o barbàrie. És més, aquesta societat actual mostra trets abundants de barbàrie, més enllà del que era ja propi del capitalisme en temps de Marx. Cal parar el camí que sembla inexorable cap a la destrucció de la natura i de la humanitat. Però l’acció humana compta. Així com la idea de progrés lineal i inevitable va contaminar el pensament socialista i  molts dels plantejaments pràctics dels comunistes i altres forces obreres, avui no ens podem deixar endur per la idea que la crisi climàtica, i amb ella el destí de la humanitat, ja està escrita.

La classe obrera ha demostrat ser la classe dels interessos generals de la societat, en la lluita per la democràcia, en el nostre cas també en la lluita per les llibertats nacionals. Ara han de ser també els treballadors i tots els desposseïts els capdavanters en la lluita per una nova societat.

Car hem construït una societat i una economia global insostenible per l’exhauriment dels recursos energètics i materials no renovables. El pic del petroli ja s’ha produït. L’urani es pot acabar també aviat en termes històrics, a més de representar una tecnologia d’origen militar i de diseconomies externes gairebé incalculables, i el cas de Txernòbil o el del Japó ens n’han mostrat un exemple en petit. Però els efectes del CO2 sobre el mar s’afegiran als que ja provoca amb l’efecte hivernacle.

Tot això no són pures reflexions teòriques. Davant dels negacionistes interessats, tenim ja fenòmens com el Gloria i en general tots els canvis a la zona mediterrània: sequeres, augment de les temperatures, llevantades cada cop més fortes. Tot el planeta està afectat.

Tota l’economia n’està afectada, de fet. Ho veiem als canvis en la indústria de l’automòbil, que no poden carregar simplement sobre l’esquena dels treballadors. O els canvis que s’apropen a l’ocupació de les zones turístiques i els canvis en els preus del transport a llarga distància, per no parlar de la remodelació urbana que ja està en marxa.

Què cal fer com a partit obrer que som?

En primer lloc, introduir en totes les nostres reflexions i plantejaments la dimensió de sostenibilitat, de lluita contra el canvi climàtic. Això implica lluitar contra una societat guiada per la recerca desenfrenada del benefici, contra la societat capitalista basada en l’explotació de les persones i del planeta. Tot plegat passa per formació i debat a nivell general al Partit, per poder traslladar aquesta reflexió a totes les plataformes on som presents i, al mateix temps, nodrir-nos de les reflexions i lluites que ja estiguin en marxa.

La inexorable crisi energètica obligarà a capgirar les actuals formes de vida i de treball de maneres imprevisibles, però sens dubte traumàtiques, com a resultat d’un sistema –el capitalista– explotador de les persones i depredador del medi natural, generador d’escassesa i misèria per a les majories. Com a partit obrer, hem d’estar preparats per lluitar per tal que els eventuals sacrificis i els beneficis es reparteixin de la manera més equitativa possible i per convertir els processos de transició ecològica en una oportunitat per combatre i derrotar el capitalisme.

Però no totes les propostes que es presenten com a ecologistes ho són de veritat. No ho són aquelles que només pretenen una modificació superficial de la societat. És clar que està bé demanar que la gent consumeixi menys aigua o menys proteïnes d’origen animal, o que instal·li panells fotovoltaics a casa seva. El que cal és comprendre que l’aigua ha de ser un bé públic i no l’objecte de benefici per part d’interessos privats. El que cal comprendre és que cal transformar l’agricultura, començant per la legislació comunitària falsament dedicada des dels seus orígens a suportar la sobirania alimentària europea, quan ha tingut tota una altra funció.

La  nostra tasca comença així. Ha d’anar, però, més lluny i més profundament en la societat. Cada nucli, cada company, ha de saber trobar i explicitar el contingut ecològic de les lluites i preocupacions dels qui l’envolten. 

Posaré uns exemples: analitzar els efectes del Glòria, veure-ho localment comarca per comarca, municipi per municipi i participar, orientar o definir els problemes, proposar solucions immediates i a més ser capaços d’impulsar el planejament general a mig terme per al país. Quina línia de costa és sostenible a mig terme? Com resoldre, no amb pegats sinó amb solucions, el problema  del delta de l’Ebre? A cada localitat, a cada sector industrial, la dimensió ecològica ja ha de formar part de les nostres anàlisis

Us poso un exemple al límit: la qualitat de l’aire a Barcelona passa en part per adoptar un sistema d’ensenyament públic que desterri les concertades i les escoles d’elit que generen trànsit innecessari, quan el sistema francès de portar (o que vagin sols) els nens a una escola de proximitat garanteix en principi la qualitat de l’ensenyament. Per això cal guanyar la batalla ideològica en una societat que veu en la distinció des de l’ensenyament primari un instrument de promoció social.

Una vegada tinguem tots els elements recollits caldrà veure com traslladem les nostres reflexions ja concretes a les plataformes i moviments, quines propostes de reforma afavorim. Us poso més exemples:

– Conseqüències immediates del Glòria: Costa Brava i delta de la Tordera. Cal aprofitar per definir un millor ús del territori en matèria turística: línia de costa, abastiments, purins, estabilització de les lleres. S’hauria de coordinar amb Girona el delta de la Tordera: transports, línia de costa, platges, tren de rodalies, autopista, accés a Barcelona.

– Abordatge dels problemes de mobilitat als polígons industrials, urbanitzacions residencials o rodalies, però sobretot canvis en la indústria de l’automòbil, viabilitat del sector en sentit ample, problemes de lleres, gestió de residus…

– Qualitat de l’aire en origen, reducció d’emissions externes (port i aeroport), reducció de vehicles contaminants amb provisió de serveis alternatius, abaratiment dels lloguers per evitar l’abandó de la ciutat central i reduir desplaçaments, gestió de la mobilitat escolar, integració física de l’Àrea amb supressió de barreres on es pugui.

– Reconversió industrial. Abordatge dels problemes de transport. Revitalització dels nuclis urbans (les grans superfícies), esponjament de barriades. Gestió de la mobilitat.

– Manteniment de la producció agrària amb augment de la diversificació de conreus. Gestió de les aigües. Gestió dels boscos.

– Abordatge de la situació de la petroquímica, les centrals nuclears, les platges, el Delta. Arreglar el desastre urbanístic de Reus-Tarragona i els problemes als transports, per exemple amb un tramvia per la costa del Baix Camp. Pel Delta, elaboració d’un projecte per estudiar la baixada de llims i l’estabilització de la línia de costa de manera realista. Creació de projectes lligats als altres desastres recents, foc i aiguats.

– Revisió del model agrícola i ramader intensiu.

– A  les comarques de muntanya, abordatge dels problemes de despoblament, combinats amb unes estacions d’esquí de viabilitat discutible a llarg terme. 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *