Pandèmia, capitalisme i el millor dels mons possibles

Per Miquel Pérez

“- Tot es troba rigorosament encadenat en el millor dels mons imaginables – deia a vegades Pangloss a Càndid-; perquè la veritat és que si no us haguessin acomiadat d’un bell castell per l’amor de la senyoreta Cunegunda, si no us haguessin ficat a la Inquisició, ni haguéssiu recorregut a peu Amèrica, ni clavat una estocada al baró, ni perdut els moltons de El Dorado, no menjaríeu aquí poncems confitats i festucs.
– Dieu bé – va contestar Càndid-. Però l’única cosa que hem de fer es cultivar el nostre hort.”


Càndid o l’optimisme
Voltaire

Aquests són els darrers paràgrafs de la cèlebre novel·la de Voltaire Càndid o l’optimisme. Una novel·la que narra les desgràcies que li succeeixen a Càndid mentre busca l’amor de la seva estimada Cunegunda en un món que està sent assolat per milers de desgràcies que van afectant al protagonista. Ell, amb una fe indestructible, avança en la història repetint-se una vegada i una altra que tot el que li passa és per un motiu ja que, sense cap mena de dubte, es troba en el millor dels mons possibles.

Aquesta fe de Càndid consistent en què tot allò que passa al món és per algun motiu superior es veu vençuda al final de la novel·la, moment en què pren la determinació de cultivar el seu hort o, en altres paraules, treballar sense preguntar-se per què ja que només així serà capaç d’arribar a la felicitat. No és aquest un clar exemple d’alienació molt present en la nostra època de culte extrem a l’èxit?

Sembla, si m’ho permeteu, que el COVID-19 està provocant en els grans agents del capital una necessitat imperiosa de deixar-nos ben clar que només ens trobem en un impasse sistèmic i que, amb esforç i sacrificis, tornarem a la situació anterior; al millor dels mons possibles.

Enfront d’aquest Candidisme nosaltres recomanem com a lectura d’aquests dies en què tot va tornant a la normalitat la novel·la de Manuel de Pedrolo (autor amb unes fortes conviccions marxistes), Mecanoscrit del Segon Origen.  Aquesta novel·la, l’obra més coneguda de l’autor, ens ofereix un segon punt de vista del que podem fer davant una situació com l’actual.

En la novel·la el món és atacat per una mena d’agent extern que extermina tota la humanitat excepte dues persones, en Dídac (un nen de nou anys, curiós i entremaliat) i l’Alba (una noia de catorze anys, responsable i assenyada). Allò que és interessant de la novel·la és la manera com aquests dos personatges enfoquen la desgràcia que els ha assolat. Enlloc de fer com Càndid i retirar-se a un espai segur per dedicar-se a la nostàlgia d’un món passat que ja no tornarà miren constantment de seguir avançant per crear un món millor que aquell que van deixar enrere. Els dos personatges de Pedrolo tenien molt clar que, si havien de lluitar per seguir vivint, seria per fer-ho en un món millor.

Considero que és un bon moment per apropar-se a una de les obres més populars de la literatura catalana dels darrers anys. Llegir-la en profunditat i plantejar-nos si la situació en què ens trobem nosaltres a causa del COVID-19 és un moment de crisis i congelació del sistema o si es tracta d’una nova albada, una finestra d’oportunitat davant la qual hem de refermar les nostres conviccions i els nostres ideals per seguir més forts en la nostra lluita mentre continuem construint una societat més justa i igualitària.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *