NO EREN CONTES, EREN MENTIRES

Escrit per: Pere Mariné Jové, Membre del PSUCviu Agrupació de Barcelona, Conseller Nacional d’EUiA i Membre de la Coordinadora Nacional de Catalunya en Comú

L’Agost del 2015, l’editorial Catarata va publicar el llibre “Las cuentas y los cuentos de la independencia” [1] d’en Josep Borrell i Joan Llorach. Llibre on es repassaven els arguments, sobre tot econòmics, que esgrimia el sector independentista per avalar la bondat del procés sobiranista cap a la independència de Catalunya. Quedi ben clar, d’entrada, que en cap cas vull defensar les posicions d’en Josep Borrell, conegut jacobí i amb múltiples vinculacions amb els aparells foscos de l’estat i les portes giratòries. Però, cal dir, que el llibre està farcit de documents constatables i molt ben argumentats i que per donar-li més valor, sols cal dir,  que aquests arguments mai han estat contestats o contrarestats per un altre llibre o articles del sector independentista.

En el llibre sempre es parla en futur condicional. Per exemple, sobre si Catalunya quedaria o no fora de la UE. I rebat les afirmacions d’Oriol Junqueras (entre d’altres), afirmant que la UE no es podria permetre que Catalunya quedi fora de la UE; la qual cosa l’han mantingut, sigui com sigui, fins ara mateix, per exemple en una conferència al XXXIII Reunió del Cercle d’Economia a Sitges, el maig passat [2]. Per contra, en el llibre s’expliquen un seguit de raons (pagines 143 i posteriors) per les quals, afirma Borrell i Llorach, sí quedaria fora.

Aquest futur condicional ja és passat. Avui, ja no parlem d’hipòtesis ni d’argumentacions en un sentit o altre, ara ja no són contes a la vora del foc, hem aterrat a la realitat.  Avui ja podem parlar de fets, de realitats contrastades, que desenvoluparé posteriorment. Aquestes realitats (que en general confirmen les hipòtesis del llibre) porten a platejar-nos-en dues:

  1. El dirigents del procés han estat improvisant amb molt poca estratègia i planificació del que serien els diferents moments i escenaris del camí cap a la independència.
  2. El dirigents del procés han estat mentint reiteradament a la ciutadania de Catalunya, a la que diuen defensar i representar, sense que tinguessin al cap la promesa independència, que sabien era inviable. Però sí, per assolir uns objectius polítics partidistes, que salvessin, els mobles a uns, PDCAT, que servissin de trampolí, als altres, ERC, i finalment que omplissin de supèrbia als tercers, la CUP.

I no veig altres opcions,  la racionalitat i la realitat em porten indiscutiblement a pensar que la hipòtesis “b” és la correcte. Tanta incompetència maldestre és molt difícil de imputar a uns equips de dirigents que, seran poc honestos, però no són estúpids.

Abans de continuar, quedi clar que amb la mateixa contundència que parlaré de mentides i/o post-veritats en el procés, es podria qualificar l’actitud i les actuacions del govern central del PP. Cap disculpa ni comprensió, però aquí, em centraré en analitzar, amb la DUI proclamada de forma virtual i amb el 155 en marxa, els elements claus del procés i dels qui ho han liderat.

Així, doncs, com deia … hem de parlar de mentides, mentides a hores d’ara contrastades, posades al descobert i confirmades. Veiem quines :

  • MENTIDA número 1 : Procés cap a la independència viable i amb garanties

La forma en que Catalunya passaria de ser una Comunitat Autònoma dins de l’Estat Espanyol, a ser un Estat independent reconegut per la comunitat internacional, amb seient a la ONU i a la UE, sempre ha estat per a mi un misteri inescrutable. Sovint, els teòrics del procés ho centraven tot en el paper de Catalunya a Europa i al món, el seu paper “geoestratègic”. Com va dir Victor Tarradelles a la conferència “APROXIMACIÓ A UNA GEOPOLÍTICA PER A CATALUNYA” del setembre del 2016 [3] :“ L’Europa global farà que ens retrobem i configurem com un ens polític amb capacitat per interlocutar amb tot el planeta i, alhora, atent i respectuós amb allò que som i hem esdevingut sempre”. O dit d’una altre forma, digui el que digui Espanya i siguin les lleis que siguin, la pressió internacional, EEUU i Europa, forçarà a Espanya a acceptar una Declaració d’Independència. Sigui acordada (a contracor per l’Estat) o sigui unilateral. I seguint aquesta idea, és van aprovar les lleis del Referèndum i de Transitorietat. Ambdues, però, aprovades en uns Plens del Parlament de Catalunya de dolorós record pels demòcrates. No sols es van saltar, a la valenta , la Constitució i la Legalitat Espanyola, la qual cosa era d’esperar, també l’Estatut, les lleis i reglaments aprovats pel propi parlament. Garanties democràtiques zero, en una UE democràtica … viabilitat ….. nul.la. Avui estem a l’espera de l’aplicació del article 155 de la Constitució, sense cap recolzament dels EEUU o de la UE que faci pensar que les lleis aprovades al parlament sobreviuran, ni que les suspensions de funcions proposades pel “gobierno de Rajoy” s’aturin, com tampoc s’han aturat, tot i les proclames independentistes, els processos a Mas, als gestors del 1-O o als presidents de ANC i Omnium. Abocats a un panorama polític de pur enfrontament partidista i a unes eleccions, probablement on hi hauran nous enfrontaments de legalitat. El camí asfaltat pel nou Estat no apareix, i les garanties corrent pels desaigües.

  • MENTIDA número 2 : Reconeixement internacional

El reconeixement internacional, en un procés de proclamació d’un estat nou, és una peça clau. Davant d’un reconeixement massiu, el nou estat adquireix legitimitat i marca un camí d’estabilitat casi irreversible. Per aquest motiu, els líders del procés no han dubtat mai en proclamar a tor i a dret que Catalunya seria immediatament reconeguda per un nombre important de països i progressivament per la resta [4]. S’argumenta que el reconeixement no es podia produir per anticipat, però es precipitaria un cop es declarés la independència. Avui, tot i els dubtes sobre el sí o el no s’ha declarat, està clar que estem en un moment clau per que ploguin els reconeixements que donarien viabilitat a la proposta,…. , però dels 193 països membres de la ONU [5], a dia d’avui, cap ni un a expressat, de forma oficial, la més mínima intenció de reconèixer el nou estat. Ni Andorra…., on hi ha vincles molt estrets amb dirigents del PDCAT.

  • MENTIDA número 3 : Continuïtat com a membre de la UE.

Aquesta mentida ha estat, sens dubte, la més debatuda i discutida , i la que més èmfasi han emprat els dirigents del procés per estendre la confusió. Podríem posar molts exemples, sols un molt recent, al Juliol 2017 en una entrevista al diari austríac Salzburger Nachrichten, “Puigdemont afirma que és absurd plantejar que Catalunya surti de la Unió Europea, ja que la mateixa Unió i Espanya estan interessades en què això no passi”….”“l’interès de la UE i del mateix Estat espanyol hauria de ser que seguim sent membres de la UE, perquè Catalunya és un contribuent net i, per tant, és de l’interès de tots els altres contribuents nets que un país fort com Catalunya també en sigui membre” [6]. Però, ara, que ja estem amb la DUI sobre la taula, la UE ha estat contundent, clara, concisa, sense escletxes …. “President Puigdemont, le pido que respete el orden constitucional y no anuncie una decisión que haga imposible el diálogo”, ha reclamat el president del Consell Europeo, Donald Tusk [7], poques hores abans del Ple del Parlament del 10 d’octubre. Avui és ja evident que la via unilateral en cap cas serà avalada per la UE, ni ara, ni més endavant.

  • MENTIDA número 4 : Millora o poc impacte econòmic

 Sorpresa !!!!!, la via independentista unilateral no és un camí de roses, els gossos lligats amb llonganisses, que ens prometien, hauran d’esperar …. anys ??, dècades ??. Era tant evident que aquesta via unilateral tindria costos econòmics importants, que resulten infantils els comentaris i salvaguardes que estan intentant introduir, sense èxit, el líders del procés. Aquest divendres mateix, 20 d’Octubre, Oriol Junqueres deia en una entrevista al “Matí” de Catalunya Radio [8] que : “No tenen impacte, són de caràcter temporal” !!!!!. El vicepresident del Govern dient que no te impacte que més de 1.200 empreses decideixin canviar la seu social ??, és això possible ??, si, si , el procés ho pot tot. Com tampoc li sembla que tingui impacte, que les reserves turístiques (Imserso inclòs) hagin caigut un 20%, que milers de milions hagin fugit dels bancs a Catalunya, que el consum s’hagi alentit, que les inversions s’han quedat en suspens …. no cal dir que l’altre món pensa el contrari, el real, la gent del carrer veu que la inestabilitat creada sols porta a problemes econòmics, que seran més o menys contundents segons s’estengui el conflicte. No cal ni que jo doni arguments, per posar una referència de mil que es podria trobar, aquesta d’un home de Mas, l’ex-Conseller Francesc Javier Mena al diari La Vanguardia [9] : “un desastre económico sin paliativos“. I òbviament, això vol dir més precarietat, menys serveis, més pobresa …. tot pel poble, però sense el poble.

  • MENTIDA número 5 : Mandat democràtic del poble català.

Anem a pams … que vol dir el sintagma “mandat democràtic” !!??. Tenen JxSi i la CUP aquest mandat ?. Doncs, cal mirar el seu programa electoral ….  El del 27S de JxSi ho explica clarament[10], i el mateix es pot dir del programa electoral de la CUP [11]. En el programa de la CUP, però, no explica de quina forma s’exerciria aquest mandat, com es farà, segons el seu programa, això ho faria el Parlament de Catalunya, un cop constituït després del 27S, i punt. Als dos programes apareix la paraula “democràcia”  multitud de cops, en el de la CUP, sovint associat a la paraula radical, directa o de base. Però, en cap dels dos programes apareix el pretès referèndum del 1-O, com un pas necessari per proclamar la DUI.  En el programa de JxSi, sí apareix en detall un procés, el Bloc 1 del programa : “Full de ruta cap a la Independència”, però, també coincideix amb la CUP que no caldria cap Referèndum, i amb una majoria de Diputats independentistes al Parlament seria suficient per iniciar el procés constituent (pàgina 30). Conclusió, el mandat cal afirmat que si el tenen, ho tenien en el seu programa electoral, ara bé, no han fet el que tenien en el programa. Per que s’han volgut legitimar en un pretès referèndum quan cap dels dos grups ho tenia en el programa ?. Des del meu punt de vista la resposta és evident, per que els resultats del 27S en cap cas es poden considerar que avalessin “democràticament” el procés. Si que hi ha una majoria parlamentaria, però tant raquítica que ni tant sols podria modificar l’Estatut d’Autonomia, seguint els paràmetres democràtics que el propi Parlament al seu dia va instaurar, el conegut 2/3 dels diputats i diputades. Com tampoc van obtenir una majoria en vots, sí un percentatge prou significatiu,  però que no va arribar al 50%. L’1-O va ser la repesca, el segon intent de tenir una majoria prou significativa, després de anar atiant el clima polític contra Espanya i el govern del PP. Un segon intent profusament i vergonyosament acompanyat pels mitjans públics TV3 i CatRadio on la dissidència interna s’ha castigat immediatament. Però … l’1-O tampoc va incrementar el suport a l’independentisme, els números, com siguin, sumant, per un cantó, els que no van poder votar , i restant els que ho van fer quatre cops, dóna un escenari molt semblant al 27S. Qué fer llavors ? …. continuar escalfant l’arena política, més desafiaments, més postureig, ….fins ….. el 155. Mandat si, democràtic ni parlar-ne.

  • MENTIDA número 6 : Referèndum efectiu, i vinculant.

Debatre sobre aquest tema resulta, ja fins i tot cansat. El mantra que l’1 d’Octubre va ser un referèndum, i que els resultats avalen la proclamació d’independència no ho defensa més que el sector independentista. Cap organisme internacional, ja ni parlo de la Comissió de Venècia, els propis observadors “imparcials” que van estat l’1-O, han certificat la nul.la efectivitat de les votacions. Però, per si algú no se’n recorda, ho recordo : sense comunicacions censals, sense campanya, sense representants a les meses, sense representants de l’administració al col·legi electoral, sense cens, sense interventors, sense recompte amb presència de tots els agents, sense guardar les actes ni les paperetes, sense garantia de urnes precintades, sense validació dels DNI efectiva …..en fi….més enllà de la lloable i no menyspreable voluntat i fervor de les persones que hi van participar i la nefasta actuació de la policia, la resta, certifica tot el contrari a un referèndum efectiu i vàlid.

  • MENTIDA número 7 : Un sol poble

Aquesta, és la mentida més delicada i per altra banda més enganyosa i perillosa. Durant força mesos de manifestacions independentistes, d’actes multitudinaris, semblava que aquest tema no interessava a una part de la població, o que ja li estava bé; la majoria silenciosa, que sempre, tramposament, ha utilitzat el PP. En els darrers dies, tot ha canviat, i no només per la manifestació del 8 d’Octubre. Que fossin 400.000 o 900.000, no importa gaire, perquè tothom que treballem en l’activisme, sabem el molt que costa treure 400 o 500 persones al carrer, a partir de centenars de milers, ja és un fet social d’alta intensitat. I sí, hi havia una part de nacionalistes espanyols, fins i tot de feixistes, i extrema dreta, sí, però per molt que es repeteixi …. no hi ha tants en tota Espanya per omplir aquella manifestació. Hi havia, sobretot,  poble de Catalunya, l’altre poble. Com deia, però , no és només aquella manifestació, és l’estat anímic del nostre país. No cal, però,  que entri en més detalls, en aquest cas us adreço directa i entusiastament a l’escrit de l’apreciat Marc Andreu al diari Crític el passat 15 d’Octubre[12].  Allà hi són la majoria de les claus per entendre com s’ha dilapidat estúpidament un valor fonamental, una feina de molta gent, especialment d’esquerres, durant l’etapa post franquista i predemocràtica. Avui hi ha llistes, de periodistes indepes i no indepes, de jutges, de fiscals, de policies, de presentadors, de tertulians , de comunicadors, també d’activistes, de forns, de carnisseries, de…. un disbarat monumental….etiquetats uns i altres, i malauradament enfrontats.

  • ALTRES MENTIDES 8, 9, …: sí, sí , hi ha més…. com el famós dèficit fiscal dels 16.000 milions, el tractament deficient en les inversions de l’estat, la inclusió del dret de la autodeterminació en les Constitucions de països Europeus, percentatges de contribució de solidaritat interterritorial a l’Alemanya o EEUU i d’altres que podeu consultar en el llibre d’en Josep Borell.

Davant de tot això … mentides i més mentides, perquè ? , com es pot seguir amb el discurs de la via unilateral per part dels dirigents del procés ?, a on pot portar tot això ? … i només queda una resposta… tot confirma el que deia a l’inici. Mai han volgut una Catalunya Independent, perquè, sabien que així … no era viable. Darrera, únicament hi havia un procés calculat i pervers d’efervescència nacional per millorar les posicions electorals dels partits que es veien en la ruïna, sigui pels casos cantats de corrupció, uns, o per un discurs sense sortida ni viabilitat, els altres.

Cal preguntar-se també, si amb tota aquesta informació sobre la taula, que és el que sempre s’ha reclamant des de sectors de CSQP i CatComu, o sigui, amb un debat seré, ampli i  honest; el recolzament a la proposta independentista seria el que és ?. Sens dubte, una part de la ciutadania catalana està disposada al que faci falta per assolir l’anhel independentista per a Catalunya, però resulta més que discutible, que amb les condiciones reals que hem comentat, pugui convèncer a una majoria.

Avui, que ja podem afirmar que la via unilateral d’Independència per a Catalunya ha fracassat. Sense entra en les raons, que en són moltes, sí cal també extreure com a conclusió, que sense canvis importants a Europa i el món, aquesta opció no serà viable i efectiva en el futur. Que queda llavors? , s’ha de frustrar les aspiracions de més de 2 milions de catalans i catalanes, tot i que hagin estat manipulades convenientment pel Govern ?, cal renunciar a un Estat Català que es governi amb amplis marges de llibertat ?, i pregunta clau !!!, com és pot fer ?.

Com en tots els meus escrits, no pot faltar el que resulta avui per avui imprescindible, solucions !!!!. Solucions, per no acabar tothom al final del túnel, però en un túnel sense sortida. I aquí, em remeto a les propostes que sempre s’han defensat des del Psuc i el PCE. L’estat federal, donat que el model actual, a totes llums està caducat.

A curt termini, serenor, normalitzar la situació política, social i legal, i exigir unes eleccions, aquest cop sí, amb totes les cartes sobre la taula, sense mentides, sense ambigüitats, que el poble de Catalunya decideixi.

A mig termini …. treballar per la proposta d’Estat Federal. Quedi molt clar que aquesta proposta no la fem, fruit del moment, ni per les condicions legals constitucionals. Està feta des d’una concepció de classe, des de una convicció de la eficiència de la subsidiarietat, des de la convicció profunda que la millor forma d’organitzar una societat plural i diversa com ho és la Espanyola, és el model d’estat federal. Cosa per altra banda molt fàcil de contrastar, per que ho són una bona part dels estats del món (EEUU, Alemanya, Àustria, Austràlia, Brasil, Argentina, Rússia,….).

Em remeto al meu escrit publicat a NouTreball ja fa gairebé un any (“el referèndum de la marmota” http://noutreball.psuc.org/?p=300).  I que en síntesi seria:

No hi ha cap altre via que la recerca de majories a Catalunya i a l’Estat espanyol que permeti dues coses :

  • Un referèndum pactat, amb totes les opcions i vinculant.
  • Una reforma constitucional que abordi un nou model d’estructura territorial, d’acord a la proposta resultant del referèndum.

La proposta de fons, la nostra, seria iniciar un procés constituent cap a una república federal, però per fer-ho, cal sumar encara més forces, i ara per ara, sembla difícil que això sigui possible, per contra, una reforma territorial estaria avalada per altres actors polítics: PNV, PSC, PSOE i altres. I aquesta reforma és molt urgent, i no només per Catalunya.

I per assolir aquest majoria, avui tenim una gran oportunitat, la unitat dels sectors d’esquerres en Projectes de  Confluències d’espectre ampli, però d’objectius bàsics compartits. Com ho pot ser, CatComu o Unidos-Podemos, sempre que més enllà de la proclama d’un sol poble, que mai ho serem, aglutinem les aspiracions socials d’una  classe, la classe obrera i popular que és qui amb Independència o sense, ahir i avui està patint pobresa i privacions per culpa dels mateixos poderosos, uns catalans i els altres espanyols, units tots mundialment pel mateix afany, la cobdícia capitalista.

 

[1] http://www.catarata.org/libro/mostrar/id/1051

[2] http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1153180-junqueras-es-impossible-que-quedem-fora-de-la-ue.html

[3] http://in.directe.cat/victor-terradellas/blog/16455/aproximacio-a-una-geopolitica-per-a-catalunya

[4] https://www.racocatala.cat/forums/fil/209308/puigdemont-dona-cinc-pistes-entendre-moment-mes-decisiu-fins-referendum (apartat 4)

[5] https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Estados_miembros_de_las_Naciones_Unidas

[6] http://www.president.cat/pres_gov/AppJava/president/notespremsa/301857/president-puigdemont-salzburger-nachrichten-lestat-espanyol-podra-impedir-independencia-catalunya-fa-proposta-millor-catalans.html

[7] http://www.lavanguardia.com/politica/20171010/431959803922/tusk-puigdemont-declaracion-de-independencia-dialogo.html

[8]
http://www.elnacional.cat/ca/politica/junqueras-empreses-independencia_203952_102.html

[9] http://www.lavanguardia.com/politica/20171014/432067620574/un-exconseller-de-artur-mas-tacha-de-chapuza-el-proceso-soberanista.html

[10] http://www.juntspelsi.cat/programa/programa?locale=ca#

[11] http://cup.cat/document/programa-de-la-cup-crida-constituent-al-27s

[12] http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2017/10/15/un-sol-poble/

3 comentarios sobre “NO EREN CONTES, EREN MENTIRES

  • el octubre 23, 2017 a las 4:18 pm
    Permalink

    El fondo del artículo está bien, y lo comparto. Pero está bastante mal escrito, hay que revisar la redacción para que se pueda difundir, porque lo que dice es interesante.

    Respuesta
    • el octubre 27, 2017 a las 9:41 am
      Permalink

      Benvolgut,

      Acabem de penjar una versió revisada.

      Gràcies i Salut.

      Respuesta
  • el octubre 26, 2017 a las 8:18 pm
    Permalink

    Però jo hem pregunto, com és possible un estat federal a Espanya quan tanta gent a la resta de l’estat espanyol el rebutja o l’importa un rave ?? Això seria obrir el meló de la monarquía al estat espanyol (no, no està, no l’he trobada la paraula en tot l’article ves per on) Com es pot engegar un debat amb tota la caverna mediàtica, lobbys de presió i gent analfabeta politicament parlant que hi ha a tot l’estat espanyol?! Si per saber no saben ni el que es una República ni el que és una Monarquía i els és igual!!
    Vaig votar SÍ sabent que no s’arriabaria enlloc, i tant que ho sabia, però puc entendre que molta gent estigui farta de les decisions que es prenen a Madrid (també ho estant de les retallades que s’han fet des del govern de Mas) però canviar el model d’estat per fer un encaix millor de les comunitat autònomes em sembla avui per avui una tasca gairabé imposible, sobre tenint en compte el nivell que hi ha a la resta d’Espenya, alguns ens pensen fins y el hi hauriem de fer un gran favor per estar en “una grande y libre nación”
    Lladres en tenim en totes dues bandes, però la barreja de analfabetisme polític, orgull ranci i monarquic, l’anyorança a un imperi ja mort fa temps ens està matant, volem progrés, raó y justicia i sembla que l’Espanya rancia actual només està per programes de merda, futbol i el Sálvame…

    Respuesta

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *