Apaguem el foc dels piròmans

Escrit per: Ivan Martos. Membre del Comité Central del PSUC-viu i del Consell Nacional d’EUiA

Estic indignat, emprenyat. Sovint comento amb amics que a la sèrie Game of Thrones no existeix el poble, només reis i senyor feudals que provoquen guerres i conflictes per a obtener o defensar el seu poder i privilegis. El poble només hi és per a morir en batalles o per a satisfer als seus senyors com a criades o prostitutes. La vida real no hauria de ser aíxí. Els dos Governs, el d’Espanya i el de la Generalitat ens han portat a un conflicte. Amb la Declaració d’Independència i amb els empresonaments, miren només les seves audiències i els seus futurs vots.

Observem un gir reaccionari i autoritati de l’Estat, que no vol convèncer, sino vèncer. La legislatura anterior va dinamitar drets socials i laborals. I també drets civils, amb la Llei Mordassa. La repressió no és nova. Els darrers temps hem vist repressió i encausament a activistes socials, vaguistes, sindicalistes…

Els empresonaments i encausaments als membres del Govern i de la Mesa del Parlament són desproporcionats i innecessaris. Fa pensar que es busca més venjança que justícia. Injust a més si pensem on es troben Urdangarin i tants corruptes.

Tot això fa que les eleccions del 21D, que podien ser una bona oportunitat per sortir del xoc de trens i de la falta de sortides on èrem, no es produeixin en normalitat. No són normals eleccions amb una bona part dels candidats empresonats o encausats. Ara a més, la Fiscalia demana il·legalitzar la CUP. I aixo ho hem de denunciar. Avui poden empresonar als membres del Govern i demà a qualsevol de nosaltres per organitzar una vaga o una manifestació obrera. L’Estat busca convertir Catalunya en un nou País Basc dels ‘80.

Ni DUI ni 155. Aquest xoc de trens es podía i s’hauria d’haver evitat. L’expresident Puigdemont dijous de la setmana passada hauria d’haver convocat eleccions i evitar la DUI, el 155 i aquesta repressió posterior. Greu error declarar unilateralment la independència, imposant-la a tot el país sense un real mandat democràtic (la repressió de l’1-O no li dóna validesa, ni reconeixement, ni garanties, ni veracitat del resultat ni la interpelació necessària). Greu irresponsabilitat mentir al poble, demanar resistència i fugir a Bèlgica. El Govern català ha col·laborat en dinamitar les nostres institucions que tant va costar conquerir. Recordem el que va passar el 6 i 7 de setembre al Parlament i totes les decisions suicides que s’han anat prenent a contininuació de l’1-O. El Govern català sabia com acabaría tot això. Catalunya a més entrarà en recessió econòmica per culpa del Procés i serem les classes populars i treballadores les que pagarem les conseqüències com sempre amb més injusticia social.

Hem de trencar amb la política dels piròmans. Trencar amb la política dels nacionalismes que busquen la ruptura de la cohesió social, trencar al poble de Catalunya i que desaparegui del debat públic les qüestions d’interés general.

Penso que hem de treballar i lluitar els propers dies per:

– La Llibertat i Amnistia pels presos i encausats en aquest conflicte
– Recuperar les institucions d’autogovern de Catalunya i anul·lar el 155
– Cercar les aliances necessàries, socials i polítiques, per canviar el govern d’Espanya i fer les transformacions necessàries. Les iniciatives de diàleg de CCOO o d’Unidos Podemos les hem de treballar més. La nostra alternativa: referèndum pactat, República federal, plurinacional i solidàri.

– No a la Guerra i Sí a la Pau i al Diàleg. Cerquem sortides polítiques, democràtiques i pacifiques. No continuem amb les guerres de banderes ni amb les trinxeres de l’ANC i de SCC. Treballem la cohesió social i alternatives per la majoria, no de la meitat de la societat contra l’altra meitat. Combatem l’odi que alguns fomenten contra els que tenen altra identitat o pensen diferent i fomentem el respecte a la pluralitat.

– Recuperar el discurs de classe. Darrera del teatre, Catalunya tenim problemes socials, no de banderes. Continuen els desnonaments, els problemes de moltes famílies d’alimentar-se, hi ha molt atur, molta precarietat laboral, salaris baixos i pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, barris empobrits, retallades, etc etc etc… Hem de fer bandera de la nostra gent, parlar de les qüestions d’interés general, tornar a parlar amb la gent comuna dels seus problemes i de les nostres alternatives. Perquè no estem condemnats a viure sempre esclavitzats i amb por.

Tenim importants reptes. Recuperar la confiança de les classes populars i treballadores, avui orfes de referents i molt preocupades i emprenyades. Parlem de com volem viure, més que en quines fronteres. Recuperem la normalitat democràtica a Catalunya. Deixem d’aplicar l’article 155 de la CE per aplicar el 35 (treball digne) i el 47 (habitatge digne).

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *