Escrit per: Ivan Martos. Membre del Comité Central del PSUC-viu i del Consell Nacional d’EUiA
Estic indignat, emprenyat. Sovint comento amb amics que a la sèrie Joc de Trons no existeix el poble, només reis i senyors feudals que provoquen guerres i conflictes per a obtenir o defensar el seu poder i privilegis. La vida real no hauria de ser així. Els dos Governs, però, el d’Espanya i el de la Generalitat, ens han portat a un conflicte: uns amb la Declaració d’Independència i els altres amb la repressió i els empresonaments, miren en definitiva les seves audiències i els seus futurs vots.
Observem un gir reaccionari i autoritati de l’Estat, que no vol convèncer, sino vèncer. La legislatura anterior va dinamitar drets socials i laborals. I també drets civils, amb la Llei Mordassa. La repressió, per tant, no és nova. Els darrers temps hem vist repressió i encausament a activistes socials, artistes, sindicalistes…
Els empresonaments i encausaments als membres del Govern i de la Mesa del Parlament són desproporcionats i innecessaris. Fa pensar que es busca més venjança que justícia. Injust a més si pensem on es troben Urdangarin i tants corruptes.
Tot això fa que les eleccions del 21D, que podien ser una bona oportunitat per sortir del xoc de trens i de la falta de sortides on èrem, no es produeixin en normalitat. No són normals eleccions amb una bona part dels candidats estan a la presó o encausats. Ara a més, la Fiscalia demana il·legalitzar la CUP. I això ho hem de denunciar. Avui poden empresonar als membres del Govern i demà a qualsevol de nosaltres per organitzar una vaga o una manifestació. L’Estat busca convertir Catalunya en un nou País Basc dels ‘80.
Ni DUI ni 155. Aquest xoc de trens es podia i s’hauria d’haver evitat. L’expresident Puigdemont dijous de la setmana passada hauria d’haver convocat eleccions i evitar tant la DUI com la intervenció via article 155. Greu error declarar unilateralment la independència, imposant-la a tot el país sense un real mandat democràtic (la repressió de l’1-O no li dóna validesa, ni reconeixement, ni garanties, ni veracitat del resultat ni la interpelació necessària). Greu irresponsabilitat mentir al poble, demanar resistència i fugir a Bèlgica. El Govern català ha col·laborat en dinamitar les nostres institucions que tant va costar conquerir. Recordem el que va passar el 6 i 7 de setembre al Parlament i totes les decisions suïcides que s’han anat prenent després de l’1-O. El Govern català sabia com acabaria tot això. I també el Govern de l’Estat.
Hem de trencar amb la política de piròmans. Apagar els focs de nacionalismes que l’únic que provoquen és la ruptura de la cohesió social i que desaparegui del debat públic les qüestions d’interés general.
Penso que hem de treballar i lluitar els propers dies per:
– La Llibertat i Amnistia pels presos i encausats en aquest conflicte
– Recuperar les institucions d’autogovern de Catalunya i aixecar el 155
– Cercar les aliances socials i polítiques necessàries per canviar el govern d’Espanya. Les iniciatives de diàleg de CCOO o d’Unidos Podemos les hem de treballar més. La nostra alternativa: referèndum pactat, República federal, plurinacional i solidària.
– No a la Guerra i Sí a la Pau i al Diàleg. Cerquem sortides polítiques, democràtiques i pacífiques. No continuem amb les guerres de banderes. Combatem l’odi que els nacionalismes fomenten i defensem el respecte a la pluralitat.
– Recuperar el discurs de classe. Darrere el teatre, Catalunya tenim problemes socials. Continuen els desnonaments, els problemes de moltes famílies per a escalfar la llar o alimentar-se correctament, continuem amb taxes d’atur alarmants i un mercat laboral fortament precaritzat, salaris baixos i pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, barris empobrits, etc etc etc… Hem de fer bandera de la nostra gent, parlar de les qüestions d’interés general, tornar a parlar amb la gent comuna dels seus problemes i de les nostres alternatives. Perquè no estem condemnats a viure sempre esclavitzats i amb por.
Tenim importants reptes. Recuperar la confiança de les classes populars i treballadores, avui orfes de referents i molt preocupades i emprenyades. Parlem de com volem viure, i no tant de en quines fronteres. Recuperem la normalitat democràtica a Catalunya. Deixem d’aplicar l’article 155 de la CE per aplicar el 35 (treball digne) i el 47 (habitatge digne).