El centenari de la mort de Lenin, el 21 de gener farà cent anys, és una oportunitat per reflexionar sobre el seu llegat i la seva vigència en el context actual.
Lenin va ser un revolucionari compromès amb la lluita contra el capitalisme i la construcció del socialisme, basant-se en el marxisme i l’organització dels treballadors i de les treballadores. Les seves aportacions teòriques i pràctiques van marcar un abans i un després en la història de la humanitat, i encara avui inspiren els moviments que aspiren a una societat més justa i igualitària.
Hem de dir que la igualtat social és un principi fonamental per a la convivència i el progrés de les persones. No es tracta de negar les diferències individuals, sinó de garantir que totes les persones puguin gaudir dels mateixos drets humans i accedir a les mateixes oportunitats de desenvolupament. Això implica lluitar contra la pobresa, les discriminacions i les violències que afecten milions de persones arreu del món. Només així podrem construir una societat més justa, solidària i pacífica.
És possible que algú s’escandalitzi, però és evident i necessari tornar als clàssics per conèixer i estudiar les seves propostes per a millorar la societat i posar fi a les desigualtats. Els pensadors i els lluitadors que han marcat la història de la humanitat ens ofereixen una visió crítica i profunda de les problemàtiques socials que encara avui persisteixen.
Ara bé, no es tracta de copiar o imitar els seus models, sinó d’aprendre dels seus arguments, dels seus errors i dels seus encerts. Tornar als clàssics és una forma de recuperar el sentit de la reflexió, del diàleg i de la responsabilitat ciutadana que ens permeti construir un futur més just i solidari.
Lenin potser no és el pensador més popular avui en dia, però no podem negar la seva influència en els moviments socials i polítics que qüestionen el sistema capitalista. No obstant això, tampoc podem idealitzar el seu llegat sense reconèixer els errors i contradiccions que es van produir en el procés revolucionari rus i en altres països que van seguir el seu model. Per això, no cal mitificar o idealitzar la seva figura, sinó de reconèixer el seu paper històric i la seva capacitat d’adaptar-se als reptes del seu temps.El que realment cal, és una lectura crítica i actualitzada de Lenin, que ens permeti aprendre de les seves aportacions i dels seus límits, i que ens ajudi a construir alternatives al capitalisme que siguin democràtiques, participatives i solidàries.
El capitalisme és un sistema que genera desigualtats, pobresa, explotació i destrucció ambiental. No podem acceptar aquesta situació com a natural o inevitable. Necessitem un canvi radical que transformi les estructures econòmiques, socials i polítiques que sustenten aquest sistema. Per a aconseguir-ho, hem de recuperar l’esperit de Lenin, que va saber combinar la teoria amb la pràctica, la crítica amb la proposta, la mobilització amb l’organització. Hem de tornar a llegir a Lenin des de les nostres realitats i desafiaments actuals.
Lenin va ser un líder revolucionari que va inspirar molts moviments socials i polítics al llarg de la història. El seu pensament va qüestionar el sistema capitalista i va proposar una alternativa basada en el socialisme científic. No obstant això, no tots els que es van reclamar hereus de Lenin van respectar els seus principis i valors.
Alguns van aplicar mètodes autoritaris i repressius que van desvirtuar el seu llegat. Per això, no podem jutjar Lenin per les accions dels seus suposats successors i hem de reconèixer la seva contribució a la lluita per un món millor, sense renunciar a la crítica i l’autocrítica.
Hem de continuar buscant respostes als reptes actuals, com la desigualtat, l’exclusió social i la crisi ecològica, des d’una perspectiva transformadora i emancipadora.
La indiferència enfront del sofriment dels altres és una forma de violència passiva que contribueix a perpetuar les desigualtats i les injustícies socials, ja que quan ignorem les necessitats i els drets de qui pateix, el neguen la seva dignitat i la seva veu. Quan ens desentenem de la realitat que ens envolta, ens convertim en còmplices d’un sistema que ens aliena i ens deshumanitza, un sistema que ens manipula amb falses promeses, ens distreu amb entreteniments buits i ens anestesia amb consumisme i individualisme.
Per això, cal rebel·lar-nos contra aquesta indiferència i recuperar el nostre compromís amb la transformació social. Aquesta és una de les lliçons de Lenin, que va defensar la necessitat d’actuar col·lectivament per a construir una societat més justa, solidària i democràtica.
Pedro Jesús Fernández
