Hi ha algú o alguna cosa que ha enfonsat a la joventut en un moment
d’incertesa. Sembla ser que viurem pitjor que els nostres pares i que no
podrem marxar de casa fins passats els trenta anys, els títols acadèmics ja no
obriran portes i cada vegada tot serà més car i els sous pujaran molt lentament.
Qui ens enfonsa? Podem sortir d’aquesta? Podrem portar a terme un projecte
de vida i trobar-nos en una posició més o menys estable? Mil i un dubtes ens
turmenten.
Primer de tot, hem de tenir una cosa ben clara: si el problema que té una
persona ara mateix ho té gairebé tothom al seu voltant, és un problema
col·lectiu que s’està perpetuant perquè persones i institucions que es
beneficien així ho volen. Dic gairebé tothom molt intencionadament, perquè tots
i totes sabem que hi ha una minoria ben poderosa que no patirà la precarietat
ni el problema de l’habitatge.
Tot el que ens envolta vol abocar-nos a la desesperança. Els mitjans de
comunicació ens bombardegen amb males notícies, amb amenaces de guerra i
amb missatges simplistes i malintencionats. Diuen que no ens estem esforçant i
volen que la nostra única esperança sigui matar-nos a treballar i a aixecar-nos
a les 5 del matí per crear una suposada fortuna que mai no arribarà. Ens
eduquen en la individualitat i en pensar que amb salvar-te tu, almenys deixaràs
de patir els problemes que la resta encara patirà.
Per sort, hi ha una part de la joventut que refusa aquest idealisme individualista
que exalta la ideologia liberal. Hi ha una part de la joventut que creu en què als
problemes col·lectius se’ls ha de combatre amb solucions col·lectives. Hi ha
una joventut que no es conformarà amb abandonar la misèria si sap que les
seves veïnes continuaran atrapades en ella. Possiblement no tinguem totes les
respostes, però sabem per on començar.
Ho tenim clar, sabem que per on hem de començar és per la unitat de la
joventut en espais de reflexió i d’acció política, on puguem expressar-nos
lliurement i compartir reflexions, vivències i estratègies per revertir aquest
sistema. Només del debat col·lectiu sortiran les respostes a aquests problemes
col·lectius.
Ara que el projecte de la ultradreta reflectit en Donald Trump demostra el caos,
la violència, la misèria i l’autoritarisme que l’acompanyen tenim una oportunitat
històrica per tornar a convèncer el nostre entorn en què la solució no va de la
mà del feixisme. La sortida a la crisi passa necessàriament per garantir més
drets, trencar amb els privilegis i amb les grans indústries que ens porten a la
guerra.
Per això, el pròxim diumenge 27 d’abril un grup de joves ens reunirem a l’Espai
Fil Roig de Sant Boi, per tirar endavant Joves d’Esquerra Unida: un projecte
transformador que creu en les respostes col·lectives per guanyar la batalla
cultural i transformar la realitat material en la qual vivim. És el moment d’unir-
nos i il·lusionar-nos per donar una batalla necessària.
Només una joventut unida i conscient de què causa els seus problemes, que no
és res més que el capitalisme i les seves relacions de poder, podrà fer el pas
definitiu en la història per arribar a una societat més justa, lliure d’opressions i
amb més oportunitats per a tots i totes.