Fa uns dies Josep Vicent Boira parlava a la premsa escrita d’aquesta política aparentment nova que consisteix a negar la política i afirmar simplement que cal fer coses. La relació amb la construcció autoritària de López, Rodó i dels seus, el primat de l’Administració, està tornant en discursos tecnocràtics simplistes com el del militar nomenat per Mazon per refer el desastre de la seva negligent incompetència.
Ja ens deia Machado que qui no ens vel deixar fer política, vol fer en realitat la seva i amagant-se’n . El populisme ho amaga per la seva part en una exaltació de «solo el pueblo salva al pueblo.»
Aquest Estado de Obras no ens retrotreu només al tardofranquisme. Forma part de la ideologia de la Nova Dreta, la que exalta la tècnica, el tecnofeudalisme d’Elon Musk que ens promet Mart per tapar la misèria i depredació que crea el seu poder. És el Trump que vol expulsar, com qui firma el finiquito d’un empleat, milions de persones immigrades i els seus fills i néts. És el Musk que vol suprimir dos milions de funcionaris. O el Milei que desmunta organismes estatals amb la seva serra mecànica.
D’una manera més suau, o no tant, és aquesta Unió Europea que ha posat Draghi a governar Itàlia, o que va intervenir Grècia. És Macron, salvat pels vots de l’esquerra i del centre, que no vol admetre que és minoritari.
És aquest estat profund que considera il·legítim el govern actual de Sánchez perquè té el suport de comunistes i nacionalistes.
La dita aquella de què sap el gat de fer culleres no és bona per a fer política que és essencialment govern de persones. Ara cal que les persones no ens portem com mesells i que no ens deixem dominar sense resistència.
Per tant, primacia de la política, o el que és el mateix interpretar quins són els interessos de les classes i grups socials en presència i quin programa presentar per resoldre els problemes.