Poques coses divideixen més a la política catalana en l’àmbit internacional que el conflicte entre Palestina i Israel. Sigui pels vincles empresarials i acadèmics, denunciats reiteradament per la campanya Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a Catalunya, o pel vincle entre el sionisme i el nacionalisme, la veritat és que la majoria de partits i organitzacions del nacionalisme català han mantingut al llarg dels anys una simpatia cap a l’Estat d’Israel.
En la situació actual, excepte la CUP i el Jovent Republicà, l’independentisme català ha mantingut un silenci còmplice o directament ha donat suport a la política genocida d’Israel front el poble palestí. Aquest fet s’ha manifestat recentment en el Parlament de Catalunya amb l’aprovació d’una declaració secundada per Junts, PSC, PP i Ciutadans on s’incloïa el “dret a la defensa” d’Israel, un eufemisme per a legitimar els crims comesos per l’exèrcit israelià en els territoris de Gaza i Cisjordània.
Junts i el seu suport al sionisme
El cas més evident de suport a Israel en les últimes setmanes ha estat el de Junts per Catalunya. Recolzant en xarxes i al carrer a les diferents organitzacions sionistes i les seves convocatòries i defensant en les institucions els bombardejos indiscriminats sobre civils.
El cas més paradigmàtic d’aquest suport ha estat el de la regidora de Barcelona Victòria Alsina, qui aquestes setmanes ha mostrat el seu suport constant a les organitzacions sionistes establertes a Catalunya. Ja anteriorment com a Consellera de Acció Exterior es va negar a acatar la decisió del Parlament de Catalunya quan la institució va qualificar la política d’Israel d’apartheid al juny de 2022.
Els terroristes de Hamàs van assassinar cruelment 1.400 persones. Avui dia encara n'hi ha més de 200 de segrestades.
A Barcelona hem volgut llegir, un a un, els noms dels ostatges de Hamàs. Demanem el seu alliberament immediat.
Per la vida, la pau, la llibertat i la democràcia. pic.twitter.com/MVBIwYP0KX
— Victòria Alsina Burgués (@_VictoriaAlsina) October 29, 2023
No obstant això el vincle entre la dreta independentista i el sionisme no és recent sinó que té llarga data. Des de Pujol, passant per Artur Mas i Puigdemont, tots els presidents de l’òrbita convergent han mostrat la seva simpatia per Israel. Un punt àlgid d’aquest suport en els últims anys van ser els intents per obrir una Delegació de la Generalitat a Israel, operació paralitzada quan es va trencar el govern entre ERC i Junts.
Omnium i la ANC ni es pronuncien
Des de les organitzacions socials el silenci ha estat l’imperatiu respecte als esdeveniments de les últimes setmanes. Tant la Assemblea Nacional Catalana com Omnium Cultural sempre han plantejat el conflicte a Catalunya en clau europea i internacional, buscant suports en altres nacions i pobles com estratégia per a “internacionalitzar el conflicte”. No obstant això, el procés d’alliberament nacional plantejat s’ha procurat mantingut sempre en un vincle amb nacions com Escòcia o Quebec i un allunyament amb moviments nacionals que plantegen el conflicte en clau antiimperialista com el Sàhara Occidental, Palestina o Amèrica Llatina. Un silenci premeditat per a tractar de no incomodar a les grans potències de les quals s’espera ingènuament un possible suport a la causa catalana.
En els últims dies una desena de socis han plantejat les seves crítiques per xarxes socials a les organitzacions de la “societat civil” pel seu silenci davant Palestina, comparant amb el suport explicito que han donat durant aquests anys a Ucraïna.
Els equilibris d’ERC
Per part d’Esquerra Republicana les famílies internes s’han fet notar en un conflicte que divideix a la política catalana. Mentre el Jovent Republicà es posicionava amb el poble palestí des de la Sectorial Internacional mantenia una posició equidistant en els primers moments, rebutjant les accions d’Israel segons anaven avançant els dies.
https://twitter.com/PilarVallugera/status/1712150341985206461
Les contradiccions internes es feien patents en xarxes amb els sectors liberals del partit fent costat a Israel com el pronunciament realitzat per la diputada d’ERC, Pilar Vallugera, en les seves xarxes socials. Des de la Conselleria també es feien equilibris i actualitzacions segons els esdeveniments, amb una posició pròxima al reconeixement al “dret a la defensa” per part d’Israel i a la solució dels dos Estats sense esmentar l’ocupació militar i el genocidi comès durant dècades.
La societat catalana amb Palestina
Si el cas de Palestina genera contradiccions a l’independentisme el suport al poble palestí per part de la societat catalana és pràcticament unànime. Mostra d’això són les reiterades mobilitzacions de les últimes setmanes i que han congregat a milers de persones en pràcticament totes les ciutats de Catalunya.
Més noticies internacionals
