El pànic ha tornat al sistema financer global. El divendres 10 de març de 2023, el 16ª banc comercial més gran del Estats Units, Sillicon Valley Bank (SVB), col·lapsa obligant a l’autoritat bancaria de l’Estat de Califòrnia a intervenir el seus depòsits d’actius financers. El seu enfonsament és el fracàs més gran, amb diferència, des de 2008.
Encara que les causes són complexes, els primers diagnòstics apunten a que la arrel del problema es troba en el desinflament de la bombolla tecnològica dels últims mesos degut a les pujades dràstiques del tipus d’interès per part de la Reserva Federal. Per il·lustrar-ho, fa just un any els tipus d’interès de l’autoritat federal estatunidenca es trobaven al 0.25%, mentre que avui es troben al 4.50%. Això ha suposat una xoc frontal per a aquells sectors econòmics (com el tecnològic) que basaven el seu negoci en el préstec de diners barats per a invertir posteriorment en activitats especulatives (del propi sector o del immobiliari) i en la compra de bons del tresor, poc protegits contra els canvis en els tipus d’interès.
Malgrat que molts analistes argumenten la puntualitat de l’esdeveniment per la solidesa del sector financer global després de les lliçons apreses després de la crisis de 2008, la incertesa es generalitzada. Les conseqüències s’han notat especialment en el sector bancari, tant estatunidenc com internacional. Per exemple, el mateix dia de la caiguda els principals bancs espanyols van rebre importants caigudes en els seus valors borsaris – Santander (-6,02%), Sabadell (-5,83%), Unicaja (-4,89%), BBVA (-4,23%) y Bankinter (-4,21%)-. L’enfonsament de la bombolla del sector tecnològic que en la seva vessant productiva ha provocat l’acomiadament de 60.000 treballadors, conjuntament amb l’escenari inflacionari i l’actual política monetària, no són uns bons símptomes del futur econòmic immediat. En aquest context, el concepte de “capital fictici” de Marx, utilitzat per designar aquells actius financers que no tenen una contrapartida de valor en capital real, pot ser útil per navegar aquests moments de desgast del procés capitalista intensament especulatiu dels últims anys. Potser una crisis financera està a la cantonada. Tanmateix, la situació encara és prematura i calen encara dies i setmanes per acabar de veure quines seran les conseqüències conjunturals i estructurals d’aquests esdeveniments.
