Som a les portes d’una gran convocatòria: la del 19 de setembre contra l’ampliació de l’aeroport del Prat, impulsada per la Xarxa per la Justícia Climàtica i Zeroport. Tot i l’estira-i-arronsa entre el govern central i el govern de la Generalitat, el projecte encara és sobre la taula i la mobilització és més necessària que mai. Hem tingut l’ocasió de parlar amb l’Alejandro González, portaveu de Zeroport, i reflexionar sobre el model turístic, l’organització ciutadana, l’emergència climàtica i molt més.
Abans que res, moltes gràcies per la vostra feina, perquè és importantíssima en aquests moments. Ens podeu explicar una mica què és la plataforma Zeroport i com va néixer?
La plaforma Zeroport va ser creada a la tardor del 2018 entre diverses entitats ecologistes, socials i veïnals, a la llum dels possibles pronòstics d’expansió de l’aeroport del Prat. Avui integrem a més de 300 organitzacions entre xarxes, entitats i col·lectius de tota Catalunya, per aturar els plans d’expansió i impulsar un decreixement just dels ports i aeroports de Catalunya que doni resposta a l’emergència climàtica. La necessitat d’impulsar un col·lectiu d’entitats va sorgir a la conferència internacional pel decreixement de l’aviació organitzada per Staygrounded, una xarxa de més de 170 col·lectius i entitats de tot el món per a reduir l’aviació i promoure un sistema de transport just, que amb el suport de diverses entitats locals es va organitzar a l’estiu de 2018 a Can Batlló. Va ser a aquesta conferència quan es va organitzar la primera acció protesta a l’aeroport del Prat contra els plans d’expansió.
Ens podeu fer cinc cèntims dels principals motius que us porten a oposar-vos a l’ampliació de l’aeroport del Prat? Per què és necessari mantenir la convocatòria pel 19 de setembre, ara que sembla que s’ha paralitzat el projecte?
L’anunci de l’aturament de la inversió de 1700 milions d’euros per part del govern de l’Estat és una gran notícia que rebem amb molta satisfacció, però fins que no s’aprovi el DORA (Document de Regulació Aeroportuària) el 30 de setembre i s’elabori un nou pla director de l’aeroport del Prat, Girona i Reus, no abaixarem la guàrdia. En recents declaracions, tant la ministra Raquel Sánchez com el president Aragonès han obert la porta a noves negociacions. Som en plena emergència climàtica i a Catalunya s’ha fixat reduir un 40 % les emissions de CO₂ abans de 2030. Amb l’ampliació del Prat s’estaria superant més del doble aquesta quantitat. Aquest augment del 35 % dels vols suposa tornar al model de turisme massificat.
Hem de recordar que abans de la COVID-19 el turisme ja era percebut com un dels problemes més greus de Barcelona. En relació amb les afectacions a la biodiversitat, La Ricarda és un ecosistema protegit per la Xarxa Natura 2000; per tant, no és possible destruir-la i compensar-ho amb un altre “espai natural”. A més, tampoc no volem que sigui a costa de malmetre l’espai agrícola. Curiosament, el sistema d’aiguamolls és el que permet que l’aeroport no s’inundi, i alhora constitueix un sistema natural de protecció davant la pujada del nivell del mar. Les comunitats al voltant de l’aeroport fa anys que porten reclamant compensacions i l’aturament del creixement de l’activitat aeroportuària, ja que és una gran font de contaminació (partícules fines, sutge, soroll…). La població propera té més possibilitats de patir malalties cardiovasculars, respiratòries, discapacitat auditiva, alteracions de la son, deteriorament cognitiu, etc. Finalment, l’augment dels vols és un transmissor de les desigualtats, l’expulsió residencial, la precarització i l’explotació laboral.
A més de l’ampliació de l’aeroport, també us oposeu a l’ampliació del port de Barcelona. Quines són les vostres reivindicacions respecte aquesta infraestructura?
Tot i la crisi climàtica i ecològica actual i els milions de tones de GEI i altres contaminants que emeten els ports a Catalunya, el Port de Barcelona està acordant i projectant noves ampliacions, que permetran incrementar-ne la capacitat i també les emissions. Per tant, tindrà més impacte sobre el delta del Llobregat i la salut pública. Per això demanem la paralització immediata dels plans d’ampliació, així com una estratègia de redimensionament d’aquesta infraestructura, l’eliminació de privilegis fiscals i la inclusió dins la Xarxa Natura 2000 de tot el Parc Agrari del Delta del Llobregat.
Qui vol l’ampliació de l’aeroport diu que permetrà la creació de milers de llocs de treball. Aquesta argumentació, que busca el suport popular en un moment d’elevat atur i crisi econòmica, ja l’hem vista en altres grans projectes com el d’Eurovegas. Qui es troba darrere l’ampliació i qui hi sortiria guanyant realment?
El mercat de l’aviació és tremendament desigual: l’1 % de la població global emet el 50 % de les emissions de l’aviació comercial, mentre que tan sols entre el 2 % i el 4 % de la població mundial va agafar vols internacionals el 2018. Això indica que l’expansió està pensada per a turistes i elits econòmiques. També sabem que el projecte d’ampliació de l’aeroport responia a interessos especulatius per captar els 1700 milions d’euros dels fons públics europeus per destinar-los a empreses de la construcció, serveis i infraestructures i, alhora, per mantenir el valor de les accions d’AENA. Els accionistes privats d’AENA són fons i gestors de fons d’inversió amb accions als mateixos bancs als quals AENA sol·licita crèdits, i el seu interès no és precisament el de la població general. Entre ells destaca BlackRock, el fons d’inversió més gran del món, amb uns actius que equivalen al 10 % del PIB mundial.
Abans de les eleccions del 14 de febrer, vau organitzar un debat entre les principals formacions polítiques. ERC és mostrava desfavorable a l’ampliació i Junts deia que la tercera pista no era viable. Ara que els dos partits estan governant a la Generalitat, sembla que no ho tenen tan clar. A això s’hi suma la candidatura pels Jocs Olímpics d’Hivern o l’ampliació del circuit de Fórmula 1 de Montmeló. Què ens diu això del model de país que es vol impulsar? Quines alternatives hi podem plantejar?
Hem de pensar una economia de curtes distàncies, i la pandèmia ha demostrat que una altra economia internacional és possible sense tanta aviació. Considerem que aquesta inversió beneficiaria a tota la població si s’utilitzés en el transport públic de rodalies i en l’impuls de les connexions ferroviàries estatals i europees. L’aeroport i AENA han de replantejar les seves estratègies sota els acords climàtics, i alhora invertir en tecnologies de descarbonització i un replantejament de les seves rutes aèries, com ara eliminar les rutes que es poden cobrir amb ferrocarrils.
Una altra qüestió és el futur de l’aviació, tant a nivell de passatgers com a nivell comercial. Tal i com apunten científics com l’Antonio Turiel, els combustibles fòssils cada cop seran més escassos i més cars d’extreure i, per tant, n’augmentarà el preu -amb tot el que això suposa per al preu dels vols. Hem d’assumir que el model turístic desbocat s’acabarà? Què pot suposar això per a la classe treballadora? Com ho fem per garantir un oci sostenible i un treball digne?
Recentment, Maurici Lucena, president d’AENA, va afirmar que el preu dels bitllets d’avió s’incrementarà si l’aeroport del Prat no s’expandeix. Però la realitat és ben diferent. L’aviació és el transport més subsidiat fiscalment d’Europa, ja que no paga IVA en els viatges internacionals ni paga per la seva contaminació. Aleshores, la Comissió Europea està preparant un impost al querosè, i els països com Espanya ja estan plantejant altres opcions fiscals com una taxa de passatgers. A més, el cost de l’energia fòssil s’anirà incrementant perquè les reserves de petroli s’estan acabant. El problema s’agreuja, ja que no existeixen tecnologies reals que puguin descarbonitzar tota l’aviació d’aquí 2050.
Per altra banda, com sabem la majoria dels treballs associats al turisme són de baixos salaris, contractes temporals i externalitzats. Les condicions al món de l’aviació no són gaire diferents. Per tant, esperem que el món sindical s’activi per demanar juntament amb els moviments socials una transició justa del turisme i l’aviació cap a una economia postcapitalista. A curt termini, la reforma laboral de l’Estat i la millora en la inspecció laboral haurien de protegir a les treballadores i treballadors que actualment viuen una vida precària. És aquest el camí: el darrer informe de l’IPCC situa al sistema capitalista com el principal problema per aconseguir els objectius de reducció d’emissions.
Ara sembla que gairebé tots els governs estan preocupats pel medi ambient i l’emergència climàtica, i a més som força conscients que estem vivint els efectes de l’escalfament global en temps real. Tot i així, a la primera de canvi es tornen a adoptar les mateixes dinàmiques de sempre: es volen fer créixer els sectors que més impacte tenen a nivell ecològic. Quin és el paper de la ciutadania aquí? Creieu que hi ha més consciència ambiental a nivell popular que fa uns anys, i que això pot implicar una oposició molt més forta?
Les entitats organitzadores de la concentració del 19S considerem que la ciutadania organitzada ha fet un pas molt important en aquesta lluita, que encara no s’ha guanyat; per això, mantenim i refermem la crida a la convocatòria per dir no a les ampliacions dels aeroports i del trànsit aeri en general. La plataforma Zeroport és un exemple de la vitalitat dels moviments socials per rearticular-se davant noves emergències, com ara l’expansió d’infraestructures de transport internacional. No obstant això, el projecte d’AENA, dels governs de l’Estat i de Catalunya ha demostrat novament que estem governats sota un marc de negacionisme climàtic. Davant d’aquest escenari, necessitem mobilitzar a la gent de manera contínua per mantenir un pols constant davant els governs i les elits econòmiques que volen enganyar a la societat amb la seva idea de progrés desigual, pensat només per a una part de les classes mitjanes i altes del món occidental.
Després de la manifestació del 19 de setembre, teniu d’altres convocatòries, actes o activitats a l’agenda? Quin és el camí per lluitar contra l’ampliació de l’aeroport?
Immediatament tenim tres fronts. Per una banda, elevar la queixa ciutadana al Parlament Europeu i intentar que el debat no es quedi a allò que només és local, ja que la Xarxa Natura 2000 és una xarxa europea. D’altra banda, necessitem articular-nos millor amb la resta de l’Estat i països veïns per a caminar junts amb les companyes de ses Illes Balears, de Madrid i de Lisboa, entre d’altres. I, finalment, a Catalunya necessitem enfortir les nostres aliances per desmercantilitzar-les i reapropiar-nos de les nostres infraestructures com a béns comuns del país.
Per acabar, si una persona que estigui llegint aquesta entrevista vol implicar-se en aquesta lluita, què pot fer?
Tothom és benvinguda a participar en la concentració del 19S. Podeu contactar amb nosaltres a través de la web http://www.ampliacionsno.cat/ per organitzar una columna, per anar amb una d’elles o per ser voluntaris. Si el que voleu és formar part de Zeroport com a entitat, col·lectiu o persona individual i signar el nostre manifest, podeu visitar la nostra web, on trobareu tota la informació: https://zeroportbcn.wordpress.com/
Moltes gràcies per l’entrevista i per la tasca que esteu fent. Els i les comunistes del PSUC viu donem tot el nostre suport a aquesta lluita, cridem a participar en la mobilització del 19S a Barcelona i ens posem a la disposició del moviment pel que faci falta.