Dissabte passat es va dur a terme l’acte reivindicatiu «La vigència de l’ideal comunista». Un acte organitzat conjuntament pel PSUC Viu i Espai Comunista i que va tenir com a eix vertebrador el centenari de la mort de Lenin.
Reproduïm a continuació la declaració conjunta:
LA VIGÈNCIA DE L’IDEAL COMUNISTA PER CATALUNYA, LA DEMOCRÀCIA I EL SOCIALISME PER UNA ESPANYA REPUBLICANA I FEDERAL.
Realitzem aquest acte en el marc del centenari de la mort del camarada Vladimir Lenin, dirigent comunista i de la Revolució Russa d’octubre de 1917. Des d’aquell moment, el comunisme, com a eina emancipadora, es va estendre com un fantasma per tot el món com un element de lluita per construir una societat més justa i igualitària. Avui l’homenatgem i seguim el llegat de lluita.
Celebrem aquest acte per posar en valor la vigència de l’ideal comunista en un context on la dreta i la ultradreta intenten trencar l’actual sistema democràtic amb crides contínues a desconèixer el govern de coalició progressista amb missatges i atacs anticomunistes amb la finalitat de dividir la majoria social progressista.
Des d’aquí reiterem que no ho aconseguiran, perquè la nostra història i la nostra lluita en defensa de la República davant del cop d’estat feixista, feixisme durant la segona guerra mundial, construint la confluència de les forces democràtiques contra la dictadura franquista i contribuint a las treballadors i treballadores participant en la creació de les comissions.
Amb la configuració dels dos blocs geopolítics després de la segona guerra mundial i les lluites obreres es va aconseguir la construcció del que coneixem com a estat del benestar. La caiguda del mur de Berlín i la dissolució de l’URSS van ser moments molt complicats per al moviment comunista internacional, però, malgrat tot, els i les comunistes a Catalunya, a Espanya i al món seguim lluitant contra el capitalisme.
SITUACIÓ INTERNACIONAL
La fase actual del vell capitalisme i el nou capitalisme (digital) posen en perill el futur de la humanitat. L’anomenada crisi econòmica no és res més que l’expressió del màxim desenvolupament de les forces productives. Desenvolupament que xo les relacions socials de producció capitalistes; ja que per més que la ciència i la tècnica usurpades en benefici d’uns quants, de vegades puguin emmascarar propietat dels mitjans de producció continua sent privada. El desenvolupament de la ciència i de la tècnica, amb l’única perspectiva d’augmentar els marges de benefici dels capitalistes, posen en perill l’equilibri ecològic i la supervivència pròpia del planeta. Som conscients que per evitar el col·lapse ecològic és imprescindible acabar amb el capitalisme i transformar la societat.
Una crisi social, on els nivells de vida de moltes persones, especialment les dones i els joves, i les seves expectatives disminueixen dràsticament; una crisi alimentària on els mercats d’aliments es converteixen en un refugi pels capitals especulatius condemnant a la fam milions de persones; una crisi mediambiental en què es veu més clara i sagnant la insostenibilitat de les pautes de producció i consum del capitalisme; una crisi on les conviccions trontollen i s’obren escletxes als sòlids murs de les certeses; una crisi en què afloren revoltes populars i crisis polítiques; una crisi de civilització en tota regla.
Una altra de les característiques de l’actual fase de l’imperialisme, en bona mesura conseqüència dels factors anteriors, és la creixent competència entre les diferents faccions del capitalisme internacional per conquistar, mantenir i repartir-se els mercats segons àrees geogràfiques i la configuració d’un nou ordre econòmic internacional.
Els conflictes entre els Estats Units, la UE, l’OTAN i els anomenats països emergents són expressió d’aquest estat de coses; al que cal afegir les pròpies contradiccions internes, les variacions en els models econòmics i les lluites obreres i populars que es produeixen en el seu si i que condicionen amb més o menys intensitat els processos. Quan el capitalisme veu el perill o vol garantir millor els seus interessos econòmics i geoestratègics, no dubta en l’ús de la força, arribant fins i tot a la guerra. Actualment, la carrera i el comerç d’armaments segueixen sent un perill per a la pau a tot el món.
En aquest marc el màxim exponent són els EUA, avui amb més motiu per la importància del declivi de la gran superpotència que sosté la seva ja precària hegemonia en la capacitat militar, i que no dubta a utilitzar quan vol en els diferents conflictes armats, i que avui té la seva màxima expressió en el suport polític i militar a Israel a la guerra genocida per acabar amb el poble palestí, per altra banda a la guerra d’Ucraïna on no ha dubtat a donar suport a Zelenski, amb l’enviament de milions de dòlars i armes amb la complicitat de la UE, amb la intenció d’ampliar l’OTAN amb nous països, i així arribar a la frontera amb Rússia, cosa que podria provocar un conflicte d’un abast desconegut per a la humanitat.
També és cert que aquest declivi internacional dels Estats Units és degut a l’emergència d’un escenari internacional on es multipliquen els actors significatius que es relacionen amb la dinàmica de multilateralitat. També l’emergència de projectes alternatius al neoliberalisme a Llatinoamèrica, que ha imposat una dinàmica regional contrahegemònica a l’imperialisme.
En aquest marc, la Unió Europea, amb una política i unes institucions orientades a garantir que la reordenació mundial del capitalisme no perjudiqui els seus sectors dominants i que aquests puguin mantenir i augmentar la taxa de benefici, expressa també al seu interior els diferents papers que juguen els capitalismes de cada estat. El moment actual de la UE demostra l’hegemonia del capitalisme industrial i bancari centreeuropeu que imposa una política econòmica i monetària orientada exclusivament a garantir les seves inversions i beneficis, realitzats en gran part als països de la perifèria europea.
Avui una part important dels estats que integren la UE són països on l’avenç de l’extrema dreta és palès amb mesures antipopulars en temes econòmics i socials. Avui la UE és un aparell institucional de dominació de classe, i és per això que cal superar-la amb l’objectiu de construir una Europa dels pobles justa i solidària, que sigui un actor de pau i de cooperació internacionals. Per això també seran importants les properes eleccions al Parlament Europeu on els i les comunistes conjuntament amb els sectors populars i progressistes d’aquest país ens hem d’implicar perquè no ens imposin noves mesures neoliberals.
SITUACIÓ POLÍTICA I SOCIAL A ESPANYA
Les conquestes i avenços en drets laborals i socials al nostre país han estat possible per la mobilització de la classe treballadora, els sindicats de classe, els partits polítd’esquerres i la participació d’UnidasPodemos a l’anterior govern de coalició progressista. No podem oblidar el marc de crisi motivat per diferents causes; la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, però també amb una actitud paranoica de la dreta que estava més per carregar-se al govern de coalició que no pas a donar suport a mesures socials que afavorien les persones, i com no, l’actitud de la patronal de no voler negociar res que suposés millores laborals i salarials per a la classe treballadora en un escenari amb forts beneficis empresarials.
Però com dèiem anteriorment, la pressió, la mobilització, la negociació i els acords han possibilitat diferents acords com els canvis en la reforma laboral del PP en relació a la contractació, (la contractació indefinida) potenciant la negociació col·lectiva prevalent el conveni sectorial sobre el d’empresa i mantenint la ultraactivitat dels convenis col·lectius, les noves mesures als ERTES per evitar acomiadaments, i el control administratiu dels mateixos, l’escut social amb mesures per protegir les persones més vulnerables, noves mesures socials i reconeixement de nous drets , la pujada aquest any del 5% de l’SMI i la pujada de les pensions DEL 3,8% amb l’aplicació de l’IPC.
Malgrat aquests avenços en drets laborals i socials, a les eleccions municipals i algunes eleccions autonòmiques celebrades el passat 28 de maig de 2023, donen com a resultat un canvi al mapa polític on el PP guanya a la majoria de les eleccions Autonòmiques i Municipals . Aquest canvi va fer que s’avancessin les eleccions generals que es van celebrar el 23 de juliol passat amb els resultats que ja coneixem. En aquests resultats tenim molt a veure els i les comunistes i el conjunt dels sectors de progrés que hem donat suport a Sumar, evitant la configuració d’un govern de la dreta i l’extrema dreta i que han possibilitat novament la configuració d’un govern de coalició progressista on Sumar manté els cinc ministeris, Treball, Joventut, Sanitat, Cultura, Drets Socials i Consum per impulsar avenços socials i drets per a la classe treballadora i els sectors populars.
Està en disputa un model de societat que garanteixi una vida digna per a la classe treballadora quan tantes vegades s’ha proclamat la fi de la lluita de classes. Els i les comunistes sabem que aquesta lluita és avui més intensa que mai. Per això, la classe treballadora amb les seves lluites expressa que la lluita continua sent entre el conflicte cabdal i treball. Sabem que serà una lluita complicada a causa de la inestabilitat política, però els i les comunistes hem de recolzar i defensar aquelles mesures socials que vagin en aquesta direcció. Aquest ha de ser el camí que ens faci avançar en la proclamació duna Tercera República Federal i Solidària a Espanya, desenvolupant i aprofundint en la democràcia política, econòmica, social i cultural, que ens serveix per construir el socialisme i transitar fins al comunisme com màxima expressió del desenvolupament social, perquè com deia Marx, aleshores pugui començar realment la història de la Humanitat.
Barcelona, 17 de febrer de 2024
