Després de matins de fred repartint pamflets a primera hora del matí a l’estació informant sobre la reforma laboral, després d’explicar a les companyes quina era la proposta, de debats i de negociacions, la Reforma Laboral ja és una realitat.
Una realitat on, lluny de l’apocalipsi econòmica que alguns van pronosticar (i desitjar), es continuen batent rècords de persones afiliades, tenint a Catalunya 387.600 persones més afiliades a la Seguretat Social des que es va aprovar la Reforma Laboral.
Una reforma laboral que va entrar en vigor el 2022 va posar el focus, entre d’altres, en dos grans eixos. En primer lloc, la contractació, on el contracte indefinit és el contracte habitual al nostre mercat laboral i es restringeix molt l’ús de contractes temporals. Es reforça el paper del fix discontinu per a cobrir l’estacionalitat del nostre mercat productiu com la de l’hostaleria o l’agricultura. I, en segon lloc, la negociació col·lectiva i el paper dels sindicats, on els convenis col·lectius es continuen prorrogant si no hi ha un nou acord (ultraactivitat) evitant el xantatge de la patronal i es dona preferència al conveni sectorial al conveni d’empresa, evitant que hi hagi treballadors amb condicions per sota del conveni negociat sectorialment.
Repartim fulls informatius a diferents estacions de metro i ferrocarrils explicant els detalls de la reforma laboral a la ciutadania.#Metrada pic.twitter.com/5jpSMAUMH0
— CCOO de Catalunya (@ccoocatalunya) January 28, 2022
Tot i això, a l’hora d’analitzar l’impacte de la Reforma Laboral sorgeixen alguns dubtes: Quins són els canvis que ha introduït al món del treball català? A quins sectors ha afectat més? Com ha afectat el biaix patriarcal del món laboral? Quins reptes té encara el nostre ecosistema productiu? On ens situem en relació amb Europa?
És per això que, ara que ja han passat dos anys i la nova dinàmica del món del treball és una realitat, CCOO de Catalunya ha promogut l’informe: “REFORMA LABORAL I QUALITAT DE L’OCUPACIÓ A CATALUNYA 2023” per tal de fer una fotografia del món del treball actual i comparar-la amb la situació prepandèmica del 2019.
Quines són les principals conclusions del treball?
Hi ha més treballadors i, a més, amb una millora de la qualitat de la seva ocupació: a Catalunya 3 de cada 4 assalariats ja tenen contracte indefinit. Es redueix 30 punts la temporalitat, fent que se signin menys contractes i, per tant, donant més estabilitat als ingressos de les famílies que depenien del contracte temporal i la inseguretat que suposava. Segueix havent-hi un biaix de gènere, fruit del patriarcat que encara impregna el mercat de treball: les dones tripliquen en parcialitat (contractes de menys de 40h) i tenen 6 punts més de temporalitat. Per tant, les dones encara pateixen una doble jornada que els impedeix treballar a jornada completa i, a més, tenen contractes més precaris lligats als sectors de les cures i de la neteja. L’atur encara és un problema estructural a Catalunya, encara al voltant del 9% tot i que s’ha anat reduint en els darrers anys.
La preparació del següent assalt és imperiosa i requereix organitzacions de classe fortes que, a més, puguin barrar el pas al moviment reaccionari i profundament antidemocràtic que està calant
Per tant, els resultats a curt termini de la Reforma són positius si tenim en compte que amb una millor ocupació els i les treballadores tenen l’estabilitat necessària per a organitzar-se i poder reclamar uns drets que, difícilment es poden reclamar si el teu contracte és d’un mes.
És aquesta Reforma Laboral la definitiva? Es pot continuar avançant? Per descomptat. La preparació del següent assalt és imperiosa i requereix organitzacions de classe fortes que, a més, puguin barrar el pas al moviment reaccionari i profundament antidemocràtic que està calant.
Un concepte que ens permet vincular aquesta millora amb el nostre objectiu de superació del sistema actual és l’”efecte cicatriu” on s’ha demostrat que en les mateixes condicions, si la primera feina ha estat una “feina de merda”, després de cinc anys aquella persona seguirà en pitjors condicions laborals. Aquesta situació provoca una pèrdua d’esperança de canvi, que es deixi de creure en l’organització de classe i les institucions i, per tant, que es sigui molt més permeable als discursos fàcils (i repugnants) de l’extrema dreta amb solucions tecnocràtiques.
Es confirma, per tant, la interseccionalitat de les lluites contra el Capitalisme i la necessitat dels comunistes de ser allà on és la classe treballadora per poder avançar. L’hegemonia capitalista es combat des de la cultura, des del carrer però també a la feina.
Finalment, després de 2 anys podem mirar enrere i veure amb qui vam poder comptar i amb qui no. Un moviment independentista enrocat, a la defensiva i sense proposta social va fer que ERC acabés votant en contra de la Reforma Laboral. No hi ha proposta nacional real si el que es vol és deixar la vida dels treballadors sota les mans de la “mà invisible” del mercat.
Cal seguir posant al centre una proposta nacional i de classe que orienti la lluita i que no deixi a ningú enrere.
Enhorabona a tothom que ha fet possible aquest avenç i ens veiem als carrers.
Víctor Tirado, secretari d’organització de la JSUC
Siempre con la clase trabajadora!
Felicidades!
Enhorabona Victor, un bon anàlisi de la reforma laboral i els efectes positius en la classe obrera i la necessària unitat per seguir lluitant i avançat cap a noves fites.