Víctor Tirado, responsable polític del PSUC viu a Barcelona
Després de la conferència local del passat 10 d’octubre, la nova direcció el PSUC viu es
consolida a Barcelona. Una conferència que va iniciar amb un fort agraïment a la tasca del
responsable polític sortint, l’Eloi Cànovas, i que va acabar amb l’aprovació d’un pla de
treball que marcava 3 eixos de treball prioritaris:
1. Crèixer mitjançant la creació d’espais amables de militància com a refugi d’un dia a
dia accelerat i productivista facilitant especialment la incorporació de dones, joves i
persones racialitzades per tal de millorar la representativitat del Partit.
2. Planificar tasques i concentrar esforços per tal d’assegurar l’impacte de les accions
previstes i per tal de desenvolupar organitzativament al Partit barri a barri i
sectorialment.
3. Transformar la ciutat de Barcelona a través d’una política d’aliances estable i
confiable que ens projecti com a puntals del moviment associatiu i institucional a la
nostra ciutat. Amb aquest objectiu treballarem amb sindicats i moviments socials
però també amb les companyes d’Esquerra Unida de Barcelona i Barcelona en
Comú.
Per tant l’objectiu és clar: concretar la política del Pol Alternatiu del PSUC viu a la ciutat de
Barcelona aportant una perspectiva de classe que aglutini forces davant d’una onada
reaccionària que pretén enfrontar a la classe treballadora entre si i incrementar els beneficis
astronòmics de la minoría a costa dels nostres serveis públics.
Per tant l’acció política parteix de situar el relat del “què pot ser Barcelona?” com un element
en disputa en l’ofensiva jurídico-mediàtica actual. Hem de ser claus en la denúncia i la
proposta de solucions per a evitar que la reacció ens situï els temes dels que volem parlar.
Per tant, en primer lloc cal fer la pregunta de quins temes son prioritaris i posar-hi el focus:
– En un problema quasi inexistent d’ocupacions o als airbnbs il·legals que pugen els
preus del lloguer per tothom?
– En la possibilitat de tenir un dentista gratuït o una Copa amèrica amb “barquitos” de
superrics que no tributen a Barcelona?
– Al dret a treballar i votar de les persones nouvingudes o a una suposada puresa
catalana racista (i poc xarnega, per cert).
Des de PSUC viu de Barcelona disputarem el relat conscients de les nostres forces però
amb la convicció urgent que ens hi juguem molt més que les properes eleccions municipals
o autonòmiques. El que està en joc és la possibilitat de poder fer eleccions sindicals a la
teva empresa, denunciar el maltractament rebut pel teu marit o el poder anar de la mà pel
amb la teva parella si ets del col·lectiu LGTBIQ+ sense rebre una pallissa.
Aprenguem de Mamdani la necessitat de construir amb alegria i esperança però també la
necessitat de parlar de “las cosas del comer”. L’Habitatge i la cistella de la compra son
trinxeres que el mercat mai solucionarà per la majoria social.
Partim de la quotidianeitat, organitzem la resposta i haurem donat un pas més cap a la
construcció d’una Catalunya socialista i republicana.