Per Diego Hernández
Catalunya ja ha celebrat les eleccions al Parlament de Catalunya, les terceres en cinc anys. Des del tancament dels col·legis electorals i els primers resultats provisionals, els tertulians dels programes de televisió, periodistes, politòlegs i molta altra gent ja han dit la seva i han començat a fer anàlisis de la situació sorgida dels resultats electorals: la increïble baixada de participació, els possibles pactes postelectorals, la correlació de forces en l’eix nacional o l’eix esquerra-dreta, o l’entrada de l’extrema dreta al Parlament, entre d’altres. L’anàlisi a escala nacional és important, però encara és més important l’anàlisi de les dades a escala municipal, de barris i de seccions censals, perquè ens permet anar desgranant algunes primeres qüestions en relació amb la participació, el suport al nostre referent electoral i l’auge de l’extrema dreta, tot i que n’hi ha moltes altres que es poden tractar en altres articles.
Comencem per l’augment de l’abstenció electoral. Que la participació extraordinària del 21D del 2017, a causa del context d’extrema polarització entorn de l’eix nacional, era probable que no es tornés a produir és una opinió que compartia gairebé tothom. A més de l’augment de la desafecció política dels darrers anys, celebrar unes eleccions enmig de la tercera onada de la pandèmia de la COVID-19 i amb unes restriccions socials i de mobilitat per contenir el nombre de contagis no ajudava a cridar a la participació i mobilització electoral. La realitat ha superat les pitjors estimacions de participació que feien les enquestes preelectorals. També és convenient mencionar totes aquelles persones, veïns i veïnes nostres, que per la falta de nacionalitat o per no tenir la seva situació regularitzada són excloses deliberadament del procés electoral, tot i que en molts casos fa anys que viuen a Catalunya.
A la ciutat de Barcelona, la participació electoral ha sigut d’un 57,13 %; això vol dir que ha disminuït un 24,47% respecte a les eleccions del 2017. Per districtes, on més s’ha reduït la participació ha estat a Nou Barris (-31,23 %), seguit de Sant Martí (-28,91 %), Horta-Guinardó (-27,68 %), Sant Andreu (-26,69 %) i Sants-Montjuïc (-25,69 %). En canvi, on menys s’ha reduït la participació ha estat a Sarrià-Sant Gervasi (-18,32 %), Gràcia (-20,13 %), les Corts (-21,28 %), l’Eixample (-21,41 %) i Ciutat Vella (-23,25 %). També hem de tenir en compte que on l’abstenció ha estat més alta i més de la meitat del cens no ha anat a votar és a Ciutat Vella (55,75 %) i Nou Barris (53,94 %). A més, trobem barris com la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc) o Vallbona (Nou Barris) on només ha votat un 27,5 % i un 33,7 % dels censats, respectivament. En aquest sentit, se segueix repetint la tendència dels darrers anys: els barris i districtes amb més renda tenen una major participació i els barris o districtes amb menor renda tenen una menor participació.
Pel que fa als resultats electorals, el PSC guanya a la ciutat: passa del 14,49 % de vots l’any 2017 al 23,56 % el 14F, un augment de més de 9 punts que es tradueix en la victòria a 46 dels 73 barris de Barcelona. ERC és la segona força, però ha baixat gairebé dos punts i ha passat del 20,91 % del 21D al 19,07 % el 14F; destaquem que guanya a 11 barris. Junts és la tercera força: guanya a 16 barris i passa d’un suport del 19,56 %, tenint en compte que la marca era JUNTSxCAT i integrava al PDeCAT, al 17,87 % actual; si sumem a aquests els vots del PDeCAT, l’espai postconvergent independentista obté un 20,71 % dels vots a la ciutat. En Comú Podem gairebé repeteix resultats tot i una lleugera baixada, i es manté com la quarta força; passa d’un 9,32 % l’any 2017 a un 9,19 % el 14F. VOX es converteix en la cinquena força a la ciutat amb un 7,15 % dels vots. La CUP augmenta el seu suport del 5,29 % l’any 2017 al 6,92 % el 14F. Finalment, Cs es desploma i del 23,96 % passa al 6,23 % dels vots, i el PP augmenta lleugerament els seus resultats: del 5,05 % l’any 2017 al 5,30 % el 14F.
Si ens centrem en els resultats de la nostra candidatura, En Comú Podem, els resultats per districtes són els següents: a Ciutat Vella obtenim el suport més gran amb un 14,12 % dels vots, de manera que hem augmentat un 1,94 % els vots respecte al 21D del 2017. Gràcia és el segon districte amb un suport major als Comuns, ja que hi hem aconseguit un 10,81 % dels vots i hem pujat gairebé un punt respecte al 2017. Seguidament trobem Sants-Montjuïc, on obtenim un 10,68 % dels vots, que suposa un augment del suport d’un 0,36 %; i Horta-Guinardó, on obtenim un 10,18 % dels vots amb un augment del 0,08 % respecte al 2017. A Sant Martí obtenim un 10,05 % i baixem un 0,35 % respecte al 2017. A Nou Barris obtenim un 9,98 % dels vots i és el districte on trobem la davallada més forta de suport: un 0,89 %. A Sant Andreu obtenim un 9,91 % i es produeix una lleugera baixada del 0,29 %. A l’Eixample obtenim un 8,92 % dels vots i augmentem un 0,22 % respecte al 2017. Finalment, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi és on obtenim els pitjors resultats, amb un 5,48 % i 4,46 % respectivament i amb baixades de suport respecte a les eleccions de l’any 2017 del 0,64 % i 0,33 % respectivament.
És evident que un dels fets preocupants que ens deixen els resultats dels 14F és la forta entrada de l’extrema dreta al Parlament de Catalunya, amb 11 diputats. A Barcelona, VOX troba el seu major suport electoral al districte de Sarrià-Sant Gervasi, amb un 11,28 % dels vots, seguit de Nou Barris, amb un 9,44 %, i les Corts, amb un 8,90 %. A excepció de Gràcia, que és el districte amb un suport a VOX més baix, amb un 4,34 %, als altres districtes trobem nivells de suport d’aproximadament el 6,5 %, dècimes avall o dècimes amunt. Aquí és on també haurem d’analitzar les dades barri a barri i mesa a mesa, ja que trobem barris rics on VOX és la segona o tercera força política, com Pedralbes, amb un 17,7 % dels vots, però també passa el mateix en alguns barris populars com Torre Baró, amb un 18,5 %. Que VOX obté molts dels seus vots de les zones riques és una evidència que ja s’ha observat en altres eleccions, siguin d’altres comunitats autònomes o en les Eleccions Generals, però existeix el risc cada cop més gran que el discurs de l’extrema dreta es vagi introduint als barris populars i de classe obrera si no es reforça el treball antifeixista mitjançant eines que ja tenim, com UCFR, a més dels canvis estructurals i de millora de les condicions de vida que aquests barris i la seva població necessiten.
Aquests són uns primers elements per començar a analitzar el vot de les eleccions del 14F a la ciutat de Barcelona i algunes qüestions que, com a organització política, hem de treballar, tot i que és evident que hi ha altres variables a estudiar i que de ben segur seran tractats en altres articles o mitjans: des de l’evolució del vot independentista a la ciutat, la consolidació d’ERC en alguns barris o la diferenciació de participació política i vot per edat, sobretot posant la vista per les pròximes conteses electorals i, especialment, per a les eleccions municipals de l’any 2023.