Barcelona torna a trencar récords. Però, aquesta vegada no es tracta de les típiques “bones” notícies assenyalades per la premsa burgesa: el nombre de pernoctacions nocturnes, les xifres altíssimes de congressos d’empreses “d’alta tecnològica”, o la població en màxims històrics. De forma irònica, la premsa s’ha fet reso aquesta vegada d’una notícia que poc sorprèn a qualsevol que treballi per viure a la capital catalana: Barcelona, segona ciutat d’Europa on cal més esforç per llogar un pis al centre: el 74% del sou.
Poc soprèn perquè el gairebé els més de 1,7 milions de ciutadans de la ciutat veuen com cada dia (molts amb desesperança, uns poc satisfets per poder beneficiar-se/parasitar la desgràcia col·lectiva) aquesta vessant del capitalisme rendista expropia i sostrau de les classes populars i treballadores dels seus mitjans de vida. Com a data il·lustrativa, el lloguer mitjà al districte de Sant Martí ja supera el 1000€, quasi la totalitat d’un sou mínim a l’Estat. Mentrestant, l’Ajuntament de Barcelona encapçalat per Collboni es limita a alimentar els beneficis privats amb la intenció d’eliminar la reserva del 30%, una de les poques eines municipals útils per frenar el rendisme immobiliari.
El que queda clar és que això no quedarà aquí. L’especulació desfermada del sòl urbà i habitatges cap a usos no residencials a la ciutat de Barcelona i a la regió metropolitana no s’aturarà per cap motiu caritatiu privat ni institucional. El capital només entén el benefici, i no els valors ètics ni morals. De forma contrària, el sostre el marcarà la capacitat de les classes populars i treballadores per desmuntar l’ofensiva rendista. Per la seva capacitat de reapropiar-se del bé essencial comú que és l’habitatge, de col·lectivitzar la seva propietat i gestió, i democratitzar-la. Per realitzar-lo la proposta dels comunistes és clara i viable: la constitució d’un parc públic-social d’habitatge entès com una infraestructura bàsica com l’educació i la sanitat a través de la compra i municipalització massiva del sòl urbà, expropiació de pisos buits i de grans (i no tant grans) tenidors, l’aplicació de mesures de congelació i reducció (real) dels lloguers, impulsar les cooperatives d’habitatge per a llars de classe treballadora, aprovació d’impostos a l’acaparament del sòl i augment del de plusvàlues, especialment als habitatges buits.
Josep Mª Caroz
Responsable d’habitatge del Comitè Local de Barcelona