(Article publicat originalment al Nou Treball imprès de juny de 2018)
Per Edu Navarro, secretari general del PSUC viu i regidor a l’Ajuntament de Sabadell
La crisi econòmica viscuda des de fa més d’una dècada ens ha situat en un nou marc polític i social basat en l’austeritat, la precarietat laboral i la reculada de les llibertats civils. Vivim en l’època de les retallades i la corrupció, però també l’època on ens hem mantingut constants en les nostres tradicions ideològiques: la lluita pels drets de la classe obrera, el federalisme i catalanisme popular, el feminisme, i els valors de la pau i la solidaritat.
En aquest sentit, i davant les conseqüències de la crisi com són l’avanç del neoliberalisme i del feixisme, els i les comunistes hem de contribuir a canalitzar les diferents lluites sectorials per fer-les confluir, generar un espai capaç de ser una alternativa d’esquerres. Construir una aliança que agrupi l’ampli ventall de les esquerres conseqüents que plantegen un canvi de sistema. Aquesta alternativa ha de ser política, social i cultural, i fonamentar-se en un programa polític que ha d’anar enriquint-se entre tots i totes.
Pels i les comunistes catalans, és molt important impulsar aquests espais com a instruments per a la transformació social, com a base per a la construcció del Pol Alternatiu que aprovem en els nostres documents congressuals, perquè siguin espais amb voluntat i incidència cap a un canvi de model polític, econòmic i cultural alternatiu al sistema actual.
Espais que es nodreixin de les millors tradicions de lluita del passat i del present. Som conscients que és un enorme repte, però es tracta d’un repte que enllaça amb l’esperit dels revolucionaris de sempre i especialment amb la tradició marxista i amb la nostra cultura unitària “psuquera”.
Alhora, també hem de ser conscients, que cap organització, cap sindicat, cap moviment social, pot pretendre protagonitzar en solitari un procés de transformació. Per això, per a nosaltres, la concreció d’aquests espais ha de ser el resultat d’un ampli de treball unitària, de consens i de complicitats des de la base, de compartir una cultura comuna fonamentada, per sobre de tot, a entendre la pràctica política des de la coherència entre el discurs i una pràctica on es lluita conseqüentment per aplicar-ho.
Per això, la lluita dels i les treballadores i dels sectors populars, dels intel·lectuals, de la joventut, de tots els sectors socials que en la història del nostre país s’han mobilitzat per una societat més justa, no pot entendre’s sense la participació de les dones i homes del PSUC. La defensa de la Segona República i la resistència contra el feixisme, la lluita durant la llarga nit del franquisme, la creació de l’Assemblea de Catalunya, el sorgiment de les Comissions Obreres i de les associacions de veïns, fins a arribar a la fundació d’Iniciativa per Catalunya, a imatge i semblança d’Izquierda Unida, són alguns dels moments que demostren la nostra vocació unitària, juntament amb el nostre partit germà, el PCE, amb el qual ens corresponsabilitzem d’una mateixa política per al conjunt de l’Estat, desenvolupant una estratègia de construcció de les més àmplia unitat popular, als carrers i a les institucions.
Seguint aquesta tradició del Partit de lluita i de govern, tampoc hem d’oblidar les experiències municipalistes que es van donar amb els primers ajuntaments democràtics sorgits de les eleccions del 1979, on el PSUC va aconseguir grans alcaldies metropolitanes com Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, El Prat del Llobregat, Cornellà, Rubí o Sant Feliu del Llobregat entre d’altres. Exemples de com els i les comunistes poden governar amb la mirada posada en el centre dels problemes de la classe treballadora i els sectors populars, des de l’ètica, la coherència i l’honestedat.
Seguint el fil d’aquesta tradició municipalista, al 2015 a diverses ciutats i pobles de Catalunya, i d’arreu d’Espanya, van sorgir les confluències com a espais unitaris entre les diferents organitzacions i persones a títol individual que, procedint de diverses tradicions de les esquerres, van donar un pas endavant per aconseguir arribar als governs municipals i així aplicar importants politiques de caràcter social en un difícil context, emmarcat en els efectes de la crisi econòmica, les polítiques d’austeritat i unes formes d’organització que estaven canviant ràpidament.
En aquell context, des del nostre treball constant i diari, els i les comunistes vam contribuir a construir i enfortir políticament aquests espais polítics a tots els barris dels pobles i ciutats, com una palanca institucional que ha de servir als interessos populars. On governar no ha de ser un fi, sinó un mitjà més, engegant projectes que enforteixin el teixit social i permetin organitzar a la gent, per poder seguir arrelant aquesta unitat popular, i sense oblidar que la transformació de la societat és el nostre objectiu.
Tenint en compte que els processos no es poden copiar d’una ciutat a una altra, ja que cada escenari té unes especificitats diferents i com a tal s’ha de construir d’una forma particular, les confluències han de ser l’expressió concreta del que està succeint al carrer, i per això, una vegada són al govern, han d’estar permanentment al carrer per vincular les decisions de la majoria social amb les propostes polítiques en les institucions respectives, fent més fort el teixit social que hi ha al voltant d’aquests espais polítics i socials.
Una de les ensenyances de les candidatures de confluència és que hauran demostrat que es possible realitzar polítiques locals més properes a la gent, que hi ha una altra forma de governar, al mateix temps que cal explicar quins són els límits de l’autonomia local i la capacitat d’actuació dels ajuntaments. Límits que podrien ser excuses per quedar-nos parats, però davant dels quals hem de donar la batalla, demostrant que fins i tot amb la normativa existent és poden fer coses d’una altra forma.
Òbviament, que encara queda molta feina per fer, fan falta enfortir les posicions ideològiques de classe, i sobretot no es pot perdre mai quin és l’objectiu dels i les comunistes a les institucions. Si arribem a les institucions municipals el que hem de fer és ser audaços i anar més enllà del que els governs de CiU, PSC i PP han fet durant dècades, perquè el que no hem de perdre de vista és que precisament el govern de les ciutats ha de ser un mitjà més per transformar la societat.
Finalment, tinguem present que amb seguretat al marc de les eleccions municipals del maig d’aquest any caldrà donar per conclosa aquesta primera fase de les confluències locals sorgides al 2015 i dels anomenats “governs de canvi” com els hem conegut, i serà llavors, amb el nou escenari que surti de les eleccions, quan podrem avaluar amb precisió el camí que hem recorregut fins al moment, i analitzar amb deteniment aquestes experiències.
En tot cas, i sense oblidar les expectatives generades entorn d’aquests projectes municipals i les contradiccions que hem hagut de cavalcar diàriament, és imprescindible que seguim lluitant per construir una alternativa des de les diferents lluites contra els efectes antisocials de la crisi capitalista. És la nostra tasca seguir enfortint les organitzacions polítiques, socials i sindicals que donaran resposta davant l’avenç de les polítiques neoliberals i del feixisme.
Aquesta és i serà la labor dels i les comunistes al nou escenari que s’obrirà el mes que ve.