El passat dissabte 10 d’abril, es va celebrar l’Assemblea Constituent d’Esquerra Unida de Catalunya. Després de més d’un any de l’assemblea fundacional, la pandèmia de la COVID-19 va imposar un format virtual; tot i així, l’emoció de recuperar el referent d’Izquierda Unida a Catalunya era palpable. S’hi van aprovar els documents polítics i els estatuts, i es va escollir nova co-coordinació: l’Edu Navarro, que és el secretari general del PSUC Viu, compartirà la responsabilitat amb la companya Núria Lozano.
Avui entrevistem l’Edu Navarro perquè ens faci cinc cèntims del panorama polític actual i del paper d’Esquerra Unida en la societat catalana.
Com a secretari general del PSUC Viu, ens podries explicar quina és l’aportació del partit al projecte d’Esquerra Unida de Catalunya?
En primer lloc, hi ha la qüestió de la nostra tradició: l’aportació del PSUC viu és la seva vocació de crear espais unitaris entre diferents visions i formes d’entendre l’esquerra. Això no és nou, sinó que ve de lluny i s’entrellaça amb la nostra pròpia fundació com a partit. També cal relacionar-ho amb la voluntat del PCE, el nostre partit germà a la resta de l’Estat, de crear espais unitaris; recordem que a partir de les lluites contra l’OTAN i el referèndum de l’any 1986, es fundava Izquierda Unida. Després de molts anys, les comunistes seguim mantenint la mateixa política d’aliances i apostem per crear espais unitaris on aportem la nostra experiència, la nostra visió organitzativa i la nostra ideologia, sempre des del respecte a la pluralitat.
En segon lloc, cal destacar que després de la greu situació que va patir EUiA, el PSUC Viu va aportar tota la seva militància amb l’objectiu de mantenir un espai unitari que seguís vinculat a nivell federal amb Izquierda Unida. Així ha estat possible arribar a l’Assemblea Constituent del passat 10 d’abril per refundar aquest espai i recuperar el referent català d’Izquierda Unida.
Quin és el paper de les assemblees locals d’Esquerra Unida i de la militància en general?
Esquerra Unida de Catalunya comença a caminar tot just ara, però tenim un gran bagatge que s’uneix a la feina de la resta de companyes d’Izquierda Unida. En la nostra tradició, el paper de la militància és imprescindible. Com que ens definim com un moviment polític i social, hem de ser una organització amb vincles molt estrets amb els moviments socials.
Així, posem en valor el paper de la militància com a activista: la nostra gent participa en diferents activitats del món associatiu, sindical, ecologista, feminista… Aportem la nostra experiència cap al món associatiu i, alhora, ens enriquim gràcies a la relació amb d’altres homes i dones d’aquests espais. Aquesta col·laboració ha de culminar en un programa netament d’esquerres i vinculat a tots aquests moviments socials; un programa al servei de la base però que també traslladem a les institucions, el segon pilar d’aquesta organització política i social.
Quina relació ha de tenir Esquerra Unida amb Izquierda Unida, Catalunya en Comú, Unidas Podemos, els sindicats de classe i en general amb els diferents moviments socials a Catalunya?
Com deia abans, la relació que mantenim des d’Esquerra Unida amb d’altres espais sempre es fonamenta en aquesta vocació unitària. Entenem que, pel bagatge històric i per les diferents perspectives d’anàlisi de la realitat, les esquerres són plurals. Això no ens ha d’impedir treballar conjuntament per buscar punts en comú.
Precisament, Catalunya és un paradigma de pluralitat en les esquerres, perquè hi ha molta diversitat arran de totes les branques que sorgeixen del PSUC històric. A més, ara mateix confluïm en l’espai polític de Catalunya en Comú aquestes diferents visions que es reclamen hereves del PSUC: no només Esquerra Unida, sinó també Esquerra Verda, així com les companyes de Podem i d’altres persones independents. Per a nosaltres, Catalunya en Comú ha de ser aquell espai ample de les esquerres on tothom pugui treballar amb comoditat, amb el mínim comú denominador que defensi un programa d’esquerres, un major autogovern per a Catalunya i una República federal plurinacional. Les assemblees de base, els comuns locals, també tenen un paper primordial en aquest dia a dia. Entenem que és fonamental aprofundir en la democràcia interna per anar millorant les eines que ens dona Catalunya en Comú.
Tampoc no podem oblidar una de les nostres bases essencials: la relació amb el moviment obrer, les lluites obreres i les reivindicacions de la classe treballadora. Per això, els sindicats de classe són un dels nostres majors aliats. Gran part de la nostra afiliació pertany a CCOO, però també tenim companyes que participen a la CGT o la UGT, així com d’altres sindicats d’àmbit sectorial amb els que coincidim en les seves reivindicacions concretes. Els moviments socials, com ja he dit a l’anterior pregunta, són una part fonamental del nostre dia a dia i la gent d’Esquerra Unida hi participem com a activistes.
Per últim, creiem que no es pot entendre l’existència d’Esquerra Unida sense el suport que Izquierda Unida ens ha brindat en tot aquest procés. Per això, és essencial fer més forts els vincles i entendre la relació federal de forma solidària i corresponsable.
Quina és la necessitat d’Esquerra Unida en el panorama polític actual a Catalunya?
Estem en un moment de canvis convulsos i accelerats en el món de l’esquerra, però també en el món polític i social en general. El 15M i la crisi del 2008 marquen un abans i un després; des dels anys 2014-2015, s’està produint una gran reconfiguració a l’esquerra. A la resta de l’Estat, per exemple, s’ha creat Unidas Podemos, un espai electoral que té la vocació d’avançar i cristal·litzar en un espai polític. A Catalunya, de manera paral·lela, tenim Catalunya en Comú, un espai que va sorgir el 2017 però que encara té molt de recorregut per a millorar.
No podem obviar que part d’aquest espai polític segueix reclamant el que representa Izquierda Unida, ja sigui per una qüestió històrica, emotiva o per simpatia amb programa. És aquí on trobem la necessitat que aquest espai s’hagi tornat a constituir com a Esquerra Unida de Catalunya. No sabem què passarà d’aquí cinc anys, però sí que sabem que a dia d’avui és important que aquest espai es reorganitzi. Des del PSUC Viu hem tingut un paper important, i tenim clar que és on hem de treballar ara mateix.
Com dius, els anys que venen estaran marcats per la incertesa i per la situació derivada de la pandèmia de la COVID-19. Quins són principals reptes de Catalunya com a país?
Catalunya té molts de reptes com a país i societat, però són reptes que fa gairebé una dècada que esperen una solució. La COVID-19 ha agreujat algunes situacions i ha accelerat l’arribada de problemes de caràcter social i laboral que feia temps que veiem a l’horitzó.
D’una banda, tenim la qüestió política i institucional: ja fa una dècada que vivim una situació d’estancament marcat pel procés. És indispensable que es doni una solució política al conflicte territorial, perquè tot plegat està provocant que el problemes reals de la societat catalana es deixin de banda i s’enquistin. La solució del conflicte català és una qüestió de primer ordre; en moltes resolucions i comunicats, nosaltres hem situat que la solució únicament passa perquè es trenquin aquests dos blocs identitaris. Cal crear una aliança de les esquerres que ajudi a iniciar un nou camí, per deixar enrere aquesta situació i posar al centre les qüestions socials.
Perquè, d’una altra banda, tenim la situació de gravetat de la societat catalana i, en concret, de la classe treballadora i la majoria social. Hi ha un atur elevat, així com situacions de pobresa que estan invisibilitzades però que existeixen i que necessiten una intervenció per part de l’administració pública. A més, assistim a l’acceleració de la desindustrialització, com veiem en els casos de Nissan, Bosch i altres empreses que han expressat la voluntat de tancar o de tirar endavant EROs. Això ens pot plantejar un escenari molt complicat des del punt de vista laboral, però també des del punt de vista econòmic, perquè perdem un teixit industrial i productiu que necessitem per sortir de la millor forma possible de la crisi.
Per últim, tenim la qüestió ecològica. Hi ha la voluntat de fomentar un canvi productiu i econòmic, però també cal fer grans inversions perquè l’economia avanci des d’un punt de vista més sostenible i verd. També cal fer una reflexió sobre l’equilibri d’aquesta transició ecològica i la necessitat de fer-ho de manera democràtica, de la mà dels municipis i del territori.
En definitiva, són molts els reptes que tenim per endavant. La situació política no ens beneficia per abordar-los, però nosaltres sempre intentarem avançar de la mà de la mobilització. Aquí rau la força de l’esquerra, i d’aquí la importància de tenir eines com Esquerra Unida per afrontar millor aquesta situació.