Escrit per Pere Mariné Jové. Membre del PSUCviu, Conseller Nacional d’EUiA i Membre de la Coordinadora Nacional de Catalunya en Comú
És força curiós com el debat sobre el “mono tema”, el o no referèndum de l’1 d’Octubre s’ha situat en la vessant legalista, si te o no garanties, si te o no cobertura internacional, si és o no un acte de ruptura amb el règim del 78, etc. Però no se’n parla gens del significat del referèndum, qui vota SÍ que està votant !!??
En tots els processos electoral o referendaris que s’han donat en Espanya en democràcia, i en els països democràtics, el procés previ a la votació és el més important. Per exemple, en unes eleccions al Parlament , les diferents opcions fan “campanya” i presenten el seu programa electoral. No ens hem d‘enganyar, sí, són pocs els ciutadans que ens llegim els programes electorals, i com a molt, el del partit a qui pensem votar, però gens o casi gens els de la resta. Però, en tot cas, és el propi procés electoral, i també abans de la campanya, el que ens permet esbrinar, amb més o menys intensitat segons
el interès que cadascú tingui, quines són les propostes de cada partit, i sempre tindrem algun mitjà que farà un debat, o comparativa o intentarà explicar el que sigui més substancial de cada proposta.
Pel procés de l’1 d‘Octubre es dona la gran paradoxa que NO SABEM RES, be, casi res, la data.
M’estalvio que no sabem ni com és farà, ni com es convocarà, amb quina mitjans, com es superaran les traves que sens dubte hi posarà el govern del PP, etc , entro en la part, des del meu punt de vista fonamental… que vol dir votar SÍ. Per que votar NO està clar …continuar, de moment si més no, amb l’Estatut , amb la Constitució Espanyola, els tractats Europeus e internacionals, amb l’estat de les autonomies, etc. S’entem, o s’espera , que guanyant el SÍ tindrem un nou estat, i que serà una República, val, però aquest nou estat com serà ? i no em val la fal·làcia dialèctica que alguns , com
la CUP, argumenta que un cop lliures de l’Estat Espanyol, serem els Catalans qui decidirem com serà aquest estat, per que, segons com hagi de ser, aquest camí no s’ho val, en hi ha altres.
Entrem doncs en detalls, aquest nou Estat garantirà Constitucionalment el dret de l’habitatge ?, eliminarà les privatitzacions de la Sanitat garantint un servei universal a tothom ?, eliminarà els concerts econòmics no sols a les escoles privades segregadores, si no , en general, centrant-se en una escola pública de qualitat? Recuperarà la gestió dels bens comuns, com l’aigua, o l’energia ? Garantirà unes condicions laborals dignes? Garantirà una Renda mínima a tothom qui ho necessiti? , implantarà un sistema fiscal just on les grans fortunes paguin, simplement el que correspon ?, implantarà mesures contundents contra el canvi climàtic i contra els excessos contra el medi ambient? impulsarà polítiques restrictives respecte al turisme ? donarà un pas important en la autosuficiència alimentaria del territori ?, garantirà els equilibris territorials? , garantirà els drets bàsics dels sense sostre ?, sortirem de la OTAN?, canviarà el model Europeu? … i no, no penseu que el que exposo és el programa electoral del meu projecte, no, per que aquest és molt més que tot això. Exposo el que entenc ens volen vendre (subconscientment), per que , si el nou país ha de ser sense garanties de drets bàsic, habitatge, salut, medi ambient, amb els serveis públics privatitzats, amb l’educació en mans privades, en gran part per l’església, amb un índex de pobresa del 20%, amb unes elits que continuïn fent negocis corruptes … doncs … no s’ho val … i això és el que ha estat fent els darrers 30 anys el partit del govern actual que són els que lideren el procés, i no cal ser gaire imaginatiu pensant que el país que faran amb el vot del SÍ serà aquest. Pobres dels votants d’esquerres que caiguin en aquest parany, i que després veurien com el nou país, res te a veure amb el que volien, si no , justament amb el que porten combaten tota la vida.
Algú dirà , però això està per veure!!, doncs llegiu-vos el projecte de Constitució Catalana, que ni s’han atrevit a fer-ne gaire publicitat per que llavors se’ls veuria el llauró, ho trobareu a http://www.unanovaconstitucio.cat/. Però insisteixo, veient com governen ara, que ens podem esperar quan tinguin les mans totalment lliures ?Aquest és una part del enorme dèficit democràtics que molts dels “comuns” denunciem i també per això, volem un referèndum acordat i amb garanties, per que en un procés així, un de democràtic, quedaria clar què estaríem votant i quines són les condicions en cas de produir-se una secessió, quants diners costarà als ciutadans catalans, quines seran les rendes reals diferencials, per que , si es vol continuar a Europa, recordo que aquesta implementa mecanismes de solidaritat interterritorial, quina constitució tindríem, en definitiva … quines avantatges o no, respecte a l’actual Estat Espanyol. També , i no és un tema menor, s’haurien de poder votar altres opcions; un estat federat, o confederat, o suprimir el model autonòmic, per que no ??, o potser és molt mes democràtic sols preguntar el que al govern de JxSi l’interessa i no el que pot interessat a la majoria de ciutadans i ciutadanes catalans.
No acceptar aquest procés del govern cap l’1O, és una acció profundament democràtica, no se’ns pot acusar als comuns del contrari , per que , el que volem, és tot això, volem poder votar totes les opcions, poder votar saben la situació actual i les conseqüències que tindrien els resultats d’un referèndum real, poder votar RESPONSABLEMENT, DEMOCRÀTICAMENT. Finalment, volem en un procés real quedi absolutament clar, com no ho te ara, el mateix que quan anem a votar en unes eleccions al parlament, que surti el que surti, està plenament garantit que allò serà el que es farà,
sigui un govern que ens pot agradar o no, o sigui una decisió sobre un tema, que ens pot agradar o no.
A dia d’avui, 24 de Juliol, res de tot això està sobre la taula.
VOLEM DEMOCRACIA, sí, volem votar sabent que votem. El cor i els sentiments que impulsen a molts catalans i catalanes cap l’1O no són menyspreables, al contrari, però us demanem que no ens menyspreeu als que a part del cor volem posar-hi seny.
Totalmente de acuerdo, pero me quedo con la última frase «…..volem posar-hi seny.» En mi opinión, es la guinda.
Salud y República.