Catalunya no acaba l’1-O

Escrit per: Ivan Martos Aguilar. Membre del Comitè Central del PSUC-viu i del Consell Nacional d’EUiA

Arribem a aquest 11 de setembre després de patir la commoció de l’atac terrorista a les Rambles de Barcelona i a Cambrils. Continuarem condemnant la barbàrie d’aquests atacs, aquí i a tot arreu.

Preocupant creixement del sectarisme i la violència, en les diferents formes de wahabisme, feixisme… Em preocupa també la situació política a Catalunya, sobretot per aquells que desitgen “un xoc de trens”. D’aquesta manera alguns, des de diferents trinxeres, no han tingut escrúpols mentres han utilitzat de forma partidista els atemptats a Barcelona i Cambrils. Les polítiques de seguretat i policials a Catalunya no poden estar sotmeses de forma tan irresponsable al debat entorn el “procés”.

Les dretes, als dos costats de l’Ebre, continuen utilitzant el debat nacional per guanyar vots i per tapar les retallades als servieis públics, com l’educació i la sanitat publiques, i als drets socials, la precarietat laboral, els baixos salaris i pensions, la dificultat d’accés a l’habitatge, l’atur i la corrupció. PP, C’s i Junts pel Sí es tapen les corrupteles (Gürtels i 3%) mentres divideixen els pobles i a la classe treballadora.

L’esquerra no podem permetre que això continuï.

La gent d’esquerres hem de defensar que Catalunya és una nació, per la voluntat i consciència col·lectiva del poble català de constituir-se com a tal. I per tant, defensar l’Autogovern de Catalunya, l’Estatut, les institucions, la llengüa i cultura catalanes, contra els constants intents de recentralització de la dreta espanyola. I ho hem de tenir molt clar pel que pugui passar els propers dies i setmanes, davant eventuals atacs repressius i judicials per part del Govern de l’Estat. Si Rajoy intervé l’autonomia catalana ens trobarà a nosaltres en contra!

I arribat aquí hem de dir les coses pel seu nom. L’actual crisi política és responsabilitat del Govern de Rajoy i del Partit Popular, per esmicolar l’Estatut aprovat en referèndum i per la falta de sensibilitat democràtica i de diàleg; i per judicialitzar la política. Els problemes polítics es solucionen políticament, i no amb repressió.

És necessari un canvi profund a Espanya. Per això, volem la ruptura democràtica amb el Règim monàrquic, centralista, bipartidista, corrupte i neoliberal sorgit el 78 i l’inici d’un nou procés constituent republicà. La crisi institucional i territorial que viu Espanya es resol construint un nou estat republicà, federal, solidari i plurinacional. Curiós que el PDeCAT no donés suport a la moció de censura a Rajoy.

La unilaterlaitat de Junts pel Sí i la CUP porten el país a un carreró de difícil sortida. No només en el terreny institucional, sinó també social, aprofundint en la divisió identitària i el trencament de la cohesió social.

Hem de mobilitzar i defensar el dret a decidir i l’exercici de l’Autodeterminació de Catalunya, mitjançant debat públic i amb Referèndum, amb plenes garanties democràtiques, inclusiu, representatiu, reconegut, vinculant i amb legitimitat, incloent totes les opcions possibles (autonomia, federalisme, confederalisme, independència…) i cridant a participar a tota la societat catalana en la seva pluralitat. El poble de Catalunya ha de poder decidir sense exclusions ni imposicions quina relació vol amb la resta de pobles de l’Estat, d’Europa i del món. La nostra posició en aquest debat és prou coneguda, i defensarem el republicanisme federal i plurinacional com a millor forma de cooperació entre els pobles.

I un altre per cert, el poble de Catalunya va votar en referèndum en contra de l’entrada a l’OTAN. Curiós que Puigdemont doni per fet que la Catalunya independent formarà per de l’OTAN sense que el poble català ho decideixi. Catalunya sempre ha apostat per la Pau, i l’Autodeterminació i la Sobirania Popular també van d’això.

L’obsessió per la unilateralitat té com a conseqüència que l’1-O no tindrà reconeixement en gran part de la societat catalana i per tant no té recorregut. El debat no és si anar a votar o no l’1 d’octubre. No passa res per participar, com es va fer el 9N. El problema és que el resultat no pot ser considerat vinculant ni representatiu de la societat catalana, sino una repetició del 9N, i no serà efectiu per resoldre la qüestió nacional. L’1 d’octubre tal i com està plantejat no es pot considerar com a un referèndum. I nosaltres volem un referèndum de debó, que sigui útil a la gent.

Es fa necessari trencar la bipolaritat del “Sí vs No” i recuperar el catalanisme popular i trobar una sortida inclusiva a la qüestió nacional. Catalanisme popular com a proposta fonamental de construcció d’una Catalunya oberta, integradora, acollidora, inclusiva, cohesionada, solidària i plural. Aquesta proposta ha de ser unitària i esdevinir la centralitat del projecte de país de progrés.

El món no acaba l’1-O. Els dies 2, 3 i 4… d’octubre arribaran i haurem de continuar lluitant pels drets socials i nacionals, que per nosaltres són indestriables, per l’Autodeterminació de Catalunya i la sobirania popular, establint les aliances necessàries.

I no ens cansarem de repetir que és català qui viu, estudia i treballa (o ho intenta) a Catalunya.

Continuarem treballant per la Catalunya “un sol poble”. I el proper dilluns 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, és un bon moment per a mobilitzar-se, participant en aquells actes que promouen els valors del catalanisme popular, com l’acte d’homenatge a Salvador Allende a Barcelona i l’acte-miting de Catalunya en Comú al parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet.

Visca la Catalunya popular i treballadora!