En els darrers anys, el concepte de «woke» ha estat objecte d’atacs constants per part de la dreta internacional, que l’acusa de ser una amenaça per a la llibertat i d’encarnar una suposada dictadura del «políticament correcte». No obstant això, una mirada crítica des del materialisme històric i la teoria gramsciana revela que aquesta narrativa forma part d’una estratègia capitalista brillant, en la qual ambdós costats de l’espectre polític hegemònic —la dreta conservadora i la socialdemocràcia neoliberal— comparteixen més similituds de les que aparenten, mentre consoliden el seu domini sobre les masses i marginen l’esquerra transformadora.
El woke com a fals enemic
La dreta internacional, representada per figures com Donald Trump, Elon Musk, Javier Milei i altres, ha convertit el «woke» en el seu principal objectiu retòric. Segons ells, el sistema «woke» —personificat en líders com Joe Biden, Justin Trudeau, Emmanuel Macron o Pedro Sánchez— és una aliança d’extrema esquerra que pretén reprimir les llibertats individuals.
Tanmateix, quan examinem les polítiques concretes d’aquests suposats «progressistes woke», veiem com, en realitat, representen una socialdemocràcia completament alineada amb els interessos del neoliberalisme:
- Privatització de serveis públics: Malgrat discursos progressistes, aquests governs han continuat o aprofundit en la privatització de sectors clau com la sanitat i l’educació.
- Protecció a les grans fortunes: Garanteixen beneficis fiscals a les elits econòmiques, exoneren impostos a les grans fortunes i defensen els interessos dels rendistes.
- Suport a l’OTAN i Israel: Recolzen activament les polítiques bel·licistes de l’OTAN i l’ocupació il·legal de Palestina per part d’Israel, contradient els principis de justícia i drets humans que diuen defensar.
- Golpisme i neoliberalisme a Amèrica Llatina: Donen suport a cops d’estat en països com Veneçuela i col·laboren amb la banca privada, reforçant les mateixes estructures de poder que denuncia la dreta conservadora.
Essencialment, els suposats «woke» i els seus detractors comparteixen una agenda econòmica i política fonamental: defensar el capitalisme global i les jerarquies socials que aquest imposa. Mentrestant, les veus de l’esquerra transformadora, que advocarien per una transformació estructural real, són invisibilitzades en aquest teatre polític.
La victimització de la dreta: un relat construït
La dreta utilitza el relat del «woke» com a eina de victimització. Afirma que el «políticament correcte» reprimeix la seva llibertat d’expressió, quan, en realitat, aquesta narrativa els permet presentar-se com els únics defensors de la llibertat.
Aquesta paradoxa és evident, ja que aquestes mateixes figures:
- Censuren i reprimeixen l’oposició: Donen suport a mesures legals i polítiques que criminalitzen la protesta social i limiten la llibertat d’expressió dels sectors populars.
- Justifiquen la violència: Promouen discursos d’odi contra immigrants, minories ètniques i polítiques progressistes, fins al punt d’avalar actes genocides com els que Israel infligeix a Palestina.
- S’apropien del concepte de llibertat: Per a ells, «llibertat» significa el dret a proferir discursos d’odi sense conseqüències, alhora que ataquen qualsevol expressió cultural o humorística que desafii la seva ideologia.
Aquest discurs contribueix a consolidar la invisibilitat de l’esquerra transformadora, presentant la socialdemocràcia neoliberal com l’única alternativa política possible.
L’objectiu real: consolidar el capitalisme
L’aparent confrontació entre els «woke» i els conservadors no és més que un teatre polític que serveix als interessos del capitalisme. Gramsci ens va ensenyar que l’hegemonia cultural es manté no només mitjançant la coacció, sinó també a través del consens.
D’una banda, els «woke» neoliberals ofereixen petites concessions socials (com el reconeixement de drets civils) que no amenacen les bases econòmiques del capitalisme. D’altra banda, els conservadors posicionen aquestes mateixes concessions com una «amenaça existencial», mobilitzant les seves bases i deslegitimant qualsevol avenç progressista.
Aquesta estratègia conjunta deixa fora del debat polític les forces de l’esquerra transformadora, que plantegen qüestionaments profunds al sistema capitalista. En centrar la discussió en una falsa dicotomia, es margina la possibilitat d’una transformació estructural i es reforça l’hegemonia capitalista.
Conclusió: trencar l’espejisme i visibilitzar l’esquerra transformadora
El relat sobre el «sistema woke» és una eina més del capitalisme per dividir les masses, desmobilitzar les classes populars i evitar l’organització d’una veritable resistència anticapitalista.
És crucial reconèixer que ni els «progressistes neoliberals» ni els conservadors representen una amenaça real per al capitalisme. Al contrari, ambdós treballen per consolidar-lo. La veritable lluita ha de dirigir-se contra el sistema en conjunt, construint una alternativa des de la base, fonamentada en la justícia econòmica, social i política.
Només així podrem transcendir aquestes falses dicotomies i avançar cap a un model de societat veritablement emancipador.
Redactat per Gonzalo Sánchez, Secretari de Comunicació del PSUC.
