El 14 de març passat es van celebrar les eleccions sindicals a Ensenyament. Unes eleccions que van escollir els representants dels docents no universitaris i on més de 90 mil persones van tenir dret a vot. Per analitzar els resultats i les demandes del col·lectiu docent des del Nou Treball hem conversat amb José Francisco Navajas, electe com a delegat de CCOO a la junta de personal del Vallès Occidental després de les eleccions.
Quina valoració fas dels resultats de les eleccions sindicals del 14 de març?
Valoració agredolça. CCOO ha pujat a 12 delegats a tot Catalunya i dos a la meva comarca. Significa que el sindicalisme de classe surt reforçat, encara que no el que voldríem. La pujada de sindicats corporatius no és una bona notícia, ja que fracturen les lluites i només responen a interessos professionals. D’altra banda, el sindicat més votat continua sent USTEC, un sindicat del tot o res, que mai no aconsegueix res. Lamentablement, aquest tipus de sindicalisme continua sent majoritari, encara que s’hagi vist erosionat.
Quina és la relació amb el Departament i quines han estat les principals reivindicacions de les vagues convocades fa uns mesos?
Sota el meu punt de vista, hi va haver un batibull de reivindicacions respecte de les últimes vagues. Des de la baixada de ràtios per aula – imprescindible – i la tornada de les hores docents, fins a revisió de currículums – cosa no possible des de Catalunya -, així com la defensa del sistema d’immersió.
És cert que el col·lectiu s’ha vist menyspreat pel Departament, des de fas molts cursos. I això explica el seguiment massiu de les primeres convocatòries de vagues, ja que la gent va mostrar clarament el seu afartament respecte del Departament. Però la poca concreció de les reivindicacions, sense jerarquitzar-les, va propiciar la ràpida desmobilització.
Quins són els principals reptes que enfronta el col·lectiu docent?
El repte principal és que l’Administració valori el treball dels docents com a clau en la construcció d’una societat crítica. Això es tradueix en una baixada de ràtios i dignificació de les condicions de treball. En definitiva, un reconeixement de la tasca del professorat a la construcció d’una societat democràtica.
El repte principal és que l’Administració valori el treball dels docents com a clau en la construcció d’una societat crítica
Ens podries explicar una mica més de la ILP “per un mínim de 6% del PIB per a l’educació”?
La ILP busca crear opinió a la societat, amb la recollida de signatures, perquè el Parlament legisli i blindi un mínim del PIB als pressupostos destinat a educació. L’educació és clau en el progrés col·lectiu i social. Un país que no aposta clarament pels serveis públics, entre els quals hi ha l’educació, és un país sense futur.
Veure secció d’entrevistes
